15/11/2020

Una freda qüestió estadística

De vegades oblidem que darrere d’una estadística sanitària o social, ja sigui nombre de malalts, de morts o d’accidentats, hi ha persones. Una sola persona és més important que un percentatge. Des d’un punt de vista humà és així. Però des d’un punt de vista col·lectiu no opera així. Quan una institució governamental ha de prendre una decisió que afectarà milers de persones, està obligada a fer una anàlisi estadística i, tot i que sempre hi haurà damnificats, haurà de prendre decisions que perjudicaran uns i beneficiaran d’altres. El criteri no és qui són sinó quants són. Quants cops en una guerra un general ha d’enviar una companyia de soldats a una mort gairebé segura per salvar batallons sencers? Quants cops en una situació de perill s’ha hagut de decidir a qui salvar i a qui no?

Molta gent diu que no podem vacunar-nos fins que no estiguem segurs que la vacuna no té cap efecte secundari. Si en té, en tindrà sobre un percentatge ínfim de la població. Potser ens vacunem tots, salvem milions de vides i els propers deu anys tenim uns quants milers de morts per efectes adversos. És cert. Però malauradament s’ha de fer. El meu oncòleg, quan em va administrar quimioteràpia, em va explicar que s’ha parlat poc dels supervivents de càncer que han patit malalties greus degut al tractament. Fins i tot l’excés de radiació de tantes tomografies pot causar nous tumors cel·lulars. Però no hi ha més remei. La medicina no és una ciència exacta i la gestió sanitària de la ciutadania encara menys.

Cargando
No hay anuncios

Malauradament, no és una qüestió individual sinó col·lectiva. Alguns patiran o patirem les conseqüències de no haver pogut esperar més a verificar i millorar les vacunes. Però el dilema és clar. Si esperem per no perjudicar uns quants, moriran molts. La raça humana, doncs, aplicarà el darwinisme que ens ha dut a ser l’animal que regna a la Terra: actuarem sota el criteri de probabilitat màxima de perpetuació de l’espècie. És molt dur i res d’això servirà quan a un li toqui de prop. Però el sacrifici individual en benefici del grup és part de la nostra història i de la nostra supervivència. L’opció és individual, però cal vacunar-se en benefici de tots.

Les estadístiques són fredes. No són humanes. Però, paradoxalment, són el criteri de la humanitat.