El foc de Montnegre de la Selva (1928)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAquest foc, que tot just ara ha pogut ésser deturat, és un dels més horrorosos que s'hagin vist mai a Catalunya, tant per la seva violència com per la seva extensió, que es calcula ésser de cent cinquanta quilòmetres quadrats. Va iniciar-se fa pocs dies a la font de Can Carreres, de Santa Pelaia, i tot seguit va formar dos grans rius de flames, un que es dirigí al llarg de la serra cap a Sant Mateu i un altre que saltà, en cascada, muntanyes avall cap a Montnegre, eixamplant-se per aquella vall boscosa i convertint-la en un infern. I l'un i l'altre riu de flames, ja fets una mar, escalaren la muntanya de Montigalà, i, eixint del límits de la Selva, envaïren les boscúries de l'Empordà cap a Madremanya i la gran serralada de la Mare de Déu dels Àngels. [...]

Dintre la vall de Montnegre, la vida havia de fer-se difícil a les persones i bèsties a causa de la gran xardor, la qual havia d'ésser irresistible àdhuc en les petites feixes de conreu on les flames no es podien estendre per no haver-hi matèries combustibles. Allà on n'hi havia, el foc saltava tot seguit perquè detonava contínuament i engegava a grans distàncies enormes masses ablamades, a manera de bombes incendiàries. Això feia que resultessin il·lusòries les esperances que la gent fundava en una carretera o en un erm considerant-los com a espais que el foc no podria salvar. Si a l'altra banda hi havia boscos, tot seguit les bombes incendiàries que hi queien aixecaven ací i allà nous incendis que era impossible prevenir i més impossible encara extingir després d'iniciats.

El desastre ha sigut espantós i nombroses les famílies pageses que estan en la més gran misèria, enmig d'un país cendrós i carbonitzat, sense un bri d'herba verda, ni un branc de rama per a donar al bestiar. Jo, també força empobrit pel desastre, no sé com ho hauré de fer per auxiliar els meus masovers i veïns; i això em neguiteja més que la meva pròpia desgràcia; [...]