30/12/2015

El final d’una sèrie de rècord

El més probable és que no us n’hàgiu assabentat però aquesta setmana ha dit adéu la sèrie de ficció més longeva de la televisió espanyola: Goenkale. Aquest culebró, que emetia Euskal Telebista pel seu canal en euskera ETB1, va tancar la paradeta dilluns passat després de 21 anys en antena i 3.707 capítols emesos. Sí, vint-i-una temporades! Perquè us feu una idea de la brutalitat d’aquestes xifres, només cal comparar-les amb productes semblants més propers. El cor de la ciutat es va emetre a TV3 durant 10 temporades i va sumar un total de 1.906 capítols. I en canvi, una sèrie que va deixar molta empremta, com Poblenou, només es va emetre durant dues temporades i 192 capítols. Fins on arriben els meus coneixements, només es pot comparar amb Goenkale la mítica sèrie de la BBC EastEnders, que TV3 va emetre com a Gent del barri, i que encara està en emissió, amb 28 temporades i 4.730 episodis. Una altra barbaritat fora de tota lògica televisiva, ja que habitualment els productes acumulen més d’un 80% de fracàs i no superen el tercer capítol. La sèrie, produïda per la televisió pública basca i la productora Pausoka Entertainment, narrava la vida dels habitants d’un poble basc fictici: Arralde. De fet, el nom de la sèrie ve del carrer principal d’aquesta vila inventada i el podríem traduir com a carrer de Dalt.

El gran mèrit d’aquest culebró ha sigut normalitzar l’euskera en prime time. Popularitzar-ne l’ús entre una audiència que continua tenint el castellà com a llengua majoritària. Ha tingut un impacte brutal, ha sigut un gran èxit d’audiència en un horari sempre complicat, i ha servit per acostar la llengua basca a tot un munt de castellanoparlants. A més, ha servit per enfortir la indústria audiovisual basca i ha donat un munt de feina a actors, lingüistes, il·luminadors, tècnics, productors, guionistes… Vaja, ha fet el que se li demana a una televisió autonòmica de debò: enfortir el teixit audiovisual del seu territori. L’audiovisual és una indústria estratègica, d’alt valor afegit, per a qualsevol estat normal del món, i això els bascos ho saben molt bé. L’èxit de la sèrie ha sigut tan gran que molts famosos hi han fet cameos, conscients que sortir a Goenkale els donava popularitat. Juan María Arzak, Edurne Pasaban, Martín Berasategui, Pedro Subijana o Bittor Alkiza han sigut alguns dels rostres populars que s’han colat en les trames de les famílies Lasa, Madariaga o Etxegarai. I el secret de l’èxit de Goenkale ha sigut senzill però alhora complicat: explicar històries humanes amb unes interpretacions i uns guions creïbles. Autèntics. El gran repte de l’ETB serà trobar ara un substitut digne per a una sèrie de rècord. És com si el Barça hagués de trobar un substitut de Messi: una missió complicada o impossible. Molta sort.