23/07/2018

Esperit olímpic dins una joia del Modernisme

BarcelonaEl 1925 Josep Puig i Cadafalch va construir al costat de la popular Font del Gat un restaurant on diferents generacions de barcelonins han celebrat alguns dels dies més emotius de la seva vida amb el pas dels anys. La Font del Gat, un lloc de trobada popular de Montjuïc per als barcelonins ja des del segle XIX, ha passat de ser un berenador popular a un tresor modernista que avui en dia milers de turistes visiten. Però molts turistes, com molts barcelonins, desconeixen que dins d’un tresor arquitectònic s’hi amaguen altres tresors des de fa uns mesos.

“Molta gent que visita la Font del Gat per Puig i Cadafalch coneix la ciutat pel Modernisme i els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, uns Jocs que van canviar la imatge de la ciutat al món”, expliquen a la Font del Gat, ja que des de l’abril a dins l’edifici hi ha la seu del Centre d’Estudis Olímpics Joan Antoni Samaranch, el centre que estudia l’olimpisme i manté viva la memòria d’aquells Jocs que van canviar la història de la ciutat fa 26 anys. Un fons amb més de 10.000 llibres, milers de documents i imatges, forma un arxiu en moviment que no para de créixer amb noves incorporacions. Un arxiu que necessitava un nou espai i l’ha trobat precisament dins d’aquesta joia arquitectònica. “Un dels reptes del centre d’estudis és la conservació, a causa de la sensibilitat d’un material com el paper, accentuat pel fet que conservem alguns exemplars molt antics, de finals del segle XIX i principis del XX... o també especialment únics i valuosos. Precisament, els problemes d’humitats i microorganismes que patíem a l’antiga localització de l’estadi s’han intentat resoldre amb una càmera d’arxiu aïllant juntament amb un sistema de climatització i control d’humitat d’última tecnologia”, explica Alberto Aragón-Pérez, un dels responsables del centre, on experts d’arreu del món demanen cita per consultar el fons documental.

Cargando
No hay anuncios

De l’estadi a la Font del Gat

Anteriorment, el centre d’estudis es trobava en unes instal·lacions a l’Estadi Lluís Companys, però no estaven preparades per garantir la millor conservació de documents de vegades centenaris, ja que no hi ha només arxius relacionats amb els Jocs Olímpics de Barcelona, a l’arxiu. “Hi ha documents de tota la història dels Jocs”, expliquen en un centre que s’ha convertit en un lloc de referència per a qui estudia la història de l’esport modern, un centre que el 2016 va obrir el debat sobre el seu futur. “La iniciativa privada Open Camp, el parc temàtic de l’esport a Montjuïc, va començar a condicionar l’Estadi Lluís Companys els primers mesos del 2016. Això era un problema per al centre d’estudis, aleshores ubicat a la porta 13 de l’estadi. Així doncs, vam tenir la necessitat de buscar un lloc temporal per allotjar tot el fons i, especialment, una nova localització definitiva amb uns criteris tècnics i d’espai bàsics però irrenunciables. Al final, l’Institut Barcelona Esports i la Fundació Barcelona Olímpica van acordar que un lloc propici seria la Font del Gat. La primavera del 2017 la Font del Gat ja estava adequada com a nova seu del Centre d’Estudis Olímpics, a pocs metres d’on es trobava el quilòmetre 40 de la marató olímpica”, explica Aragón-Pérez, que recorda com als jardins pròxims a l’estadi encara es pot observar part del recorregut de la marató del 1992.

Cargando
No hay anuncios

El centre d’estudis es divideix en una cambra principal per garantir la conservació dels documents, a la planta inferior de l’edifici de Puig i Cadafalch, i una sala d’estudi a les golfes. “El segon gran repte del centre d’estudis, a part de la conservació, és aconseguir una visibilitat satisfactòria, ja que la finalitat última del centre d’estudis és la d’acostar la realitat de l’esport i de l’olimpisme a estudiants, curiosos, veïns de Barcelona i la societat en el seu conjunt. Per això, no només som una biblioteca, sinó que intentem desenvolupar una tasca activa amb la publicació de llibres monogràfics i la realització d’actes i esdeveniments”, afegeix Aragón-Pérez. L’última publicació va ser un llibre dedicat a la història de l’Estadi Lluís Companys.

Donacions personals

Al fons documental destaquen la col·lecció personal de Joan Antoni Samaranch i les memòries oficials i la documentació de tots els Jocs Olímpics celebrats fins ara. Però el fons no para de créixer. “Persones que van tenir un paper actiu als Jocs del 1992 o al món de l’esport van donant fons i la col·lecció no deixa de créixer”, explica Aragón-Pérez. “Entre les donacions destaquen les del comitè organitzador de Rio 2016, l’Acadèmia Olímpica Internacional, el Reial Motor Club de Catalunya o el mateix Ajuntament. O de donants individuals trobem l’exregidor d’Esports durant l’alcaldia de Maragall, Enric Truñó; el periodista Javier del Arco; el president de la Volta, Rubèn Peris, o el vicepresident de la Federació Europea d’Hoquei, Jordi Alcover”, s’explica dins d’una cambra on es poden veure fotografies de partits internacionals d’hoquei sobre herba donades per la família Negre, clau en aquest esport, la col·lecció de segells dedicats a l’esport de Samaranch i els documents de les reunions en què es van anar preparant, pas a pas, els Jocs de Barcelona.