16/06/2018

Erdogan també juga el Mundial de Rússia

MundialEl 30 d’octubre del 1961, els governs de l’Alemanya Occidental i Turquia van signar un acord que va canviar la història d’aquests dues terres. Segons aquest acord, milers de turcs passarien a ser Gastarbeiter. És a dir, treballadors convidats, concepte amb el qual a l’Alemanya Occidental posterior a la Segona Guerra Mundial es convidava milers de treballadors estrangers per ser mà d’obra barata en una indústria que no deixava de créixer. El 1955 s’havia signat un acord similar amb Itàlia, i el 1960, amb l’Espanya de Franco. El govern alemany en signaria d’altres, amb Grècia, Portugal, el Marroc o Iugoslàvia, fins al 1968, i canviaria per sempre més la seva demografia. Segons els acords, s’obrien oficines als estats on es buscaven treballadors i hi arribaven peticions de feina de les empreses alemanyes. Es feien entrevistes als candidats i un cop es contractaven els treballadors, normalment homes joves solters, se’ls pagava el viatge d’anada i un permís de dos anys de residència. Molts no van tornar mai.

Per a Turquia, l’acord ajudava, ja que un salari baix a Alemanya era superior a un salari mitjà turc, motiu pel qual els treballadors enviaven molts diners a casa. Va funcionar tan bé que el 1964 l’Alemanya Occidental va donar permís als turcs per quedar-se més de dos anys i començar a portar amb ells les famílies. Del 1961 al 1973, tres milions de turcs van demanar ser Gastarbeiter, però només 750.000 van ser acceptats. Avui en dia, tres milions de persones amb arrels turques viuen a Alemanya, i això les converteix en la minoria més gran en un país que ha vist com alguns turcs s’integren més, i d’altres, menys.

Cargando
No hay anuncios

El resultat ha sigut veure joves alemanys escollint jugar amb la selecció de Turquia, com Nuri Sahin, i d’altres escollint fer-ho amb Alemanya. Dos d’aquests jugadors, Mesut Özil i Ilkay Gundogan, han dinamitat la calma dins de la concentració alemanya per culpa d’una foto en què apareixien somrient al costat del president turc, Recep Tayyip Erdogan. A més, tots dos li van regalar a Erdogan una samarreta amb la dedicatòria “Al meu president”. Quan Alemanya va jugar l’últim amistós abans del Mundial a Leverkusen, Gundogan, jugador del Manchester City, va ser xiulat per mig estadi. Özil no va jugar, però no es va escapar de les crítiques per haver-se fotografiat amb un Erdogan criticat a Alemanya per la seva política de retallar llibertats a Turquia o de participar en la guerra de Síria atacant les zones de majoria kurda. La polèmica va arribar just quan la Federació Alemanya havia fet un anunci, en què presentava la selecció com a model d’integració, en el qual els pares dels internacionals es reunien per veure un partit.

Erdogan manté una guerra tensa amb Merkel fent mítings electorals a Alemanya i demanant als turcs que viuen a Europa que li “siguin fidels”. La mateixa Merkel ha demanat respecte per Gundogan i Özil i ha rebut els jugadors, que van fotografiar-se amb ella més seriosos que no pas quan van trobar-se amb Erdogan. La premsa, però, ha insistit a recordar que una cosa és estimar Turquia i una de ben diferent estimar-se un polític que empresona ciutadans i advocats, tanca diaris i participa en conflictes armats. Amb Turquia fora del Mundial, Erdogan ha aconseguit ser protagonista de la cita afegint pressió a la campiona del món. Una selecció en què molts estaran més pendents avui de veure si Gundogan i Özil canten l’himne alemany que no pas de si juguen bé a les ordres d’un seleccionador, Joachim Löw, que va definir la seva fotografia com “un error”.