04/03/2013

Entrevistant Navarro: el que compta són les fotos

Tant La Vanguardia com El País entrevistaven ahir Pere Navarro. Paga la pena fixar-se en la carcassa de les entrevistes. Com ara les fotos. A El País , Navarro sortia en una taula de bar i el fotògraf es complaïa mostrant que ningú no l'acompanyava. Dos terços de l'enquadrament eren pura solitud. I ell, amb la mirada a l'infinit. On mirava? Chi lo sa . A La Vanguardia , en canvi, sí que mirava de cara, però li feien aguantar un paraigua i el posaven a la intempèrie, envoltat de dues masses de color negre a banda i banda, que l'encaixonaven i afegien tensió. "Pere Navarro, dijous, dia de l'entrevista, protegint-se de l'aiguat", resava el peu de foto, metàfora pura. L'entrevista la firmava Jordi Barbeta i és significatiu que, de les 376 línies de la peça, les preguntes ocupessin ni més ni menys que el 37%. No ho critico: els polítics fan uns tours mediàtics -de ràdio en ràdio, d'entrevista en entrevista- tan llargs que costa molt treure'ls una declaració nova que sigui valuosa i transcendent. Sovint, el lector en treu més suc llegint les preguntes que les respostes. Les preguntes despullen el polític i l'enforcall en què està. I despullen també les intencions del diari, esclar.

Al racó de pensar

ALFONSO USSÍA. SOBRE EL PRESUMPTE AFER ENTRE GARZÓN I KIRCHNER, A 'LA RAZÓN'

Cargando
No hay anuncios

"A l'Argentina, al cim del poder, la vida és dolça. Però cal pagar el tribut de besar Botox, que no és impost lleu. Garzón no està per a mitges tintes. O portada a tots els mitjans, o res, a seguir assessorant".