11/01/2019

Fanta de taronja

Si sabia que deia mentides, és calculadora, però sobretot dolenta, perquè amb aquelles paraules –falses– feia un mal concret a persones concretes, de les quals coneix noms, cognoms i nombre de fills. Com ara el major Trapero. Si no ho sabia, vol dir que per damunt seu hi ha un mentider més poderós, que la considera estúpida, i li posa la mà al clatell per fer-la parlar. “Hoy hemos tenido más información sobre las imágenes de los dosieres de los Mossos para vigilar y espiar a aquellos que no pensamos como ellos”, va dir Inés Arrimadas. I si són capaços de mentir en això, amb aquest aplom salvatge, si són capaços de mentir dient que Carme Forcadell és “golpista”, són perfectament capaços de dir també que "no hi ha pacte amb Vox a Andalusia”. Manuel Valls, que, com Albert Rivera, també és un avatar producte d’un 'brainstorming', de moment no ensenya la rajola.

El partit taronja, de fet, és com la Fanta. El sabor més conegut és aquest, el de taronja, però s’adapta a cada comunitat on es distribueix, segons els gustos dels consumidors. A Amèrica hi ha Fanta de pinya o maduixa i al Regne Unit de fruita de la passió. A Bèlgica, de fruits vermells. Em diuen que a Cambodja, de litxi. Per a la meva família, que adora els refrescos envasats, és un ritual tastar fantes estranyes quan ens podem permetre l’alegria de viatjar. Per això admirem Ciutadans. Per obtenir la trona varien el sabor i el color, mantenint, això sí, aquell deliciós toc crispat, buscabregues i anticatalà. De fet, coneixent com se les gasten, ara ens diran que precisament són ells els que exerceixen de “cordó sanitari” perquè Vox i el PP “no facin el que vulguin a Andalusia”. Seran de pinya, de llimona o de caldo de pollastre.