Ciutat del VaticàJoan Pau II i Joan XXIII han arribat als altars per dos camins tan diferents com ho van ser les seves vides i popularitats. El carismàtic papa polonès que arrossegava multituds era venerat quasi com un ídol per molts seguidors, com els Papa Boys. L’influx de Joan XXIII era menys espectacular però igualment innegable: també hi ha grups catòlics que en porten el nom, fidels que el veneraven com un sant, i no per casualitat la tomba era a pocs metres de l’altar de Sant Pere, al Vaticà.
A la mort de Joan Pau II, l’abril del 2005, una multitud al Vaticà va cridar: “Sant, ja!” I el successor i deixeble, Benet XVI, va canonitzar-lo en un temps rècord, eliminant els cinc anys que calen per engegar el procés. El mateix papa el va beatificar l’1 de maig del 2011, després que la Santa Seu considerés com a miraculosa la guarició d’una monja francesa, Marie-Simon Pierre, de la malaltia del Parkinson. La religiosa assegurava haver pregat al papa Karol Wojtyla.
Només tres anys després, Joan Pau II és elevat definitivament als altars gràcies a la curació considerada “inexplicable” de Floribeth Mora Díaz, una mare de tres fills de Costa Rica. Va ser precisament a la cerimònia de beatificació que es va produir el miracle, assegura Mora. Era a casa mirant l’acte per televisió, quan va pregar-li a una foto de revista de Wojtyla. L’endemà li va semblar que la imatge la convidava a alçar-se, i així ho va fer, davant l’esbalaïment del marit.
Al papa Roncalli la Santa Seu encara no li havia reconegut un miracle després de la beatificació, com marca la norma, tot i els nombrosos testimonis aportats pels postuladors. Francesc, però, ha decidit que la seva santedat era prou evident per no necessitar miracles i ha decidit elevar-lo als altars el mateix dia que a Joan Pau II.