Una dona que corre? A mi no em miris!

Imma Monsó s'havia fet addicta a esborrar el que escrivia. "La meva il·lusió és fer el llibre zero, on tot estarà perfectament esborrat", va declarar fa dos anys, quan promocionava Una tempesta . Tot això que ens perdríem els seus lectors fidels, si mai aconseguís aquest objectiu. Al·leluia: ha après a reprimir la vocació de típex. "Darrerament tenia un gran afany d'esborrar, però en aquesta novel·la he procurat frenar-lo", diu després de recollir un premi gros i literalment pesat. Tot seguit aparca la tímida que porta dintre, es gira cap a Artur Mas i deixa anar: "La qual cosa prova que si aprens a controlar l'afany de retallar...".

El president de la Generalitat, que juga a casa (el premi es dóna al saló Sant Jordi del mateix Palau), entoma l'estocada: "Si aquest guardó valgués el seu pes en or, no hauríem de retallar tant. Que consti que nosaltres ens esforcem a retallar el mínim possible". I encara es permet fer un joc de paraules amb el títol provisional de l'obra guanyadora, Serem breus : "Ja es veu que toca ser breus, que toca retallar".

La gala de lliurament del Llull també s'ha retallat considerablement. Temps era temps es feia un sopar multitudinari al millor hotel d'Andorra, i la majoria de convidats ens hi quedàvem a dormir (ai, aquelles habitacions amb dutxa, jacuzzi i una immensa pantalla plana...). Ahir es va anar per feina: Ariadna Oltra va presentar l'acte, Rosa Novell va llegir un capítol de Les aventures del cavaller Kosmas , l'obra de Joan Perucho guardonada a la primera edició del premi, el 1981, i Pere Gimferrer va explicar alguna cosa que devia ser interessant, però no em pregunteu què: la sonoritat de l'espai i la seva peculiar forma de vocalitzar, ehem, són incompatibles.

No falla: saps que la novel·la va d'una dona que corre i sospites que l'Imma s'ha inspirat en tu. Sort que també saps que l'Imma sempre parla d'ella. "Totes ens pensem que parla de nosaltres", em diu la megaeditora Ester Pujol. I totes sortim del Palau cames ajudeu-me.