No sempre remugo. Sovint trobo peces periodístiques que m'ericen els pèls del clatell de pura emoció. Com la que va publicar el digital La información el novembre del 2012 i que li ha comportat més d'un maldecap. El diari investigava Marta Eugenia Rodríguez de la Torre, que s'havia definit en diversos mitjans de comunicació com "la dona més intel·ligent d'Espanya" i que assegurava que tenia un quocient intel·lectual (CI) de 220. Els periodistes explicaven, amb rigor i detall, que Rodríguez no aportava cap prova d'aquest CI i, a més, posaven en dubte el seu mètode per tractar l'autisme. L'article va provocar la reacció de l'al·ludida, que va demanar empara a la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya. Aquesta setmana l'ens s'ha pronunciat i ha donat la raó al mitjà. Final feliç. I estirada d'orelles als diaris -com El Mundo i La Razón - que van comprar acríticament el ganxo de "la dona més intel·ligent d'Espanya": pel que sembla, només era la més llesta.
Un truc ja massa vell
La Razón munta la portada confrontant dues fotos. La primera, de dimecres, mostra l'abraçada entre Rubalcaba i Cándido Méndez. La segona és una altra abraçada dels mateixos personatges, però datada el 1999. Diagnòstic clar: arrapament poltronil. "Aferrats al passat", titula. Però em crida l'atenció que la foto del 1999 sigui en blanc i negre. Olor de socarrim: aleshores ja feia temps que, en premsa, la tendència dominant era tirar en color. Està firmada per Efe, així que miro la fototeca. La imatge que hi ha -d'un altre moment del mateix acte- és en rutilants coloraines. Manipulació? Probablement: el blanc i negre fa semblar que hagin passat 40 anys entre una foto i l'altra en lloc de 14.