10/12: Sense odi

VAIG SER A la manifestació de Brussel·les i no hi vaig veure odi. De fet, només en vaig veure una mica, molt localitzat, abans de la manifestació: quan sortia del cotxe amb una bufanda groga, un home es va aturar al meu costat i va començar a cridar “Vive l’Espagne!” Com que no li feia cas, va treure el catàleg d’insults típic de l’extrema dreta, cridats amb expressió d’odi. Hi ha una internacional de l’odi que sí que funciona. A la manifestació, ni una consigna contra Espanya ni contra els espanyols. Crits contra el govern, la justícia o la policia espanyola, però de caràcter polític. Cap contra el país o contra els seus ciutadans. I cap contra Europa. Demandes d’atenció i crits en positiu: vaig sentir, al costat de peticions de llibertat, una persona que cridava “Visca els pronoms febles!” Com a expressió d’odi em sembla més aviat suau. Més enllà de la manifestació, l’ús de la paraula odi aplicada al Procés em sembla trist i desafortunat. Queixar-te quan creus que t’estan tractant malament no és odiar, és legítim. Honestament, no veig en les expressions centrals i majoritàries del catalanisme ni odi a Espanya ni odi a Europa. Miro el mirall i no les veig. Potser alguns dels que les veuen les estan veient precisament al seu mirall.