Les 3 claus del Getafe-Barça
La sintonia entre Dembélé i Alba esquerda un Getafe que es reenganxa amb l'1-2
BarcelonaAmb patiment al segon temps però gràcies a 20 minuts molt efectius, el Barça resol la visita a Getafe amb un 1-2 que el catapulta al lideratge.
Un pla contra Dembélé i Alba
Les primeres accions al Coliseum van ensenyar la pensada de Bordalás per tapar la principal via d’atac del Barça. Va preferir que a la banda dreta no es creuessin Foulquier i Damián Suárez per repartir-se els marcatges de Dembélé i Alba, i va emparellar l'extrem amb l'extrem i el lateral amb el lateral. Pretenia evitar l'entrada per sorpresa d'Alba i que Damián no hagués de desfer la línia per perseguir el francès quan rebia a l'interior.
Però la sincronia dels dos, quan Messi va activar-se dins, va desajustar el pla.
Arthur, única base
El Barça, amb Rakitic entre Piqué i Lenglet per l'absència de Busquets, va buscar un tres contra dos a la base que atraiés la pressió del Getafe. El següent esglaó creatiu va recaure en Arthur, a qui se li va donar el comandament del joc al cercle central.
El brasiler amagava la pilota, es regirava i esperava, fins que Dembélé o Messi li apareixien per dins. La passada des de Rakitic també l'habilitava com a tercer home.
Un cop entregada la passada, el Barça consolidava la pujada dels altres sis elements que s'instal·laven al terç del Getafe. Entre els minuts 20 i 40, va funcionar.
El valor emocional d’un gol
L'èxit del triomf va ser l'impacte emocional que va tenir el 0-1. Des de l'avantatge, el Barça va rutllar. El Getafe, que fins llavors havia estat còmode amb el funcionament del matx, va començar a desconfiar del seu esquema defensiu i va cedir ocasions. El Barça, lúcid des de Messi, Dembélé i Alba, va fer un 0-2 que potser el va relaxar. Abans del descans va permetre un gol (repetint els pecats que semblaven oblidats a final d'any) que, a la represa, va reanimar el Getafe.
El segon temps arrenca amb descontrol i no és fins al minut 75 que s'adorm i s'assegura el triomf.