Les 3 claus del Barça-Vila-real
El posicionament blaugrana, amb moltes opcions per dins, desfà la defensa grogueta
BarcelonaNi la ressaca del clàssic ni el fet que el Vila-real s'hi jugava més que el Barça van fer perillar la imbatibilitat blaugrana. Golejada còmoda per 5-1, gràcies a una primera meitat impecable i efectiva (3-0) i a uns últims minuts letals a la segona.
Messi, davanter únic
Les circumstàncies van permetre a Valverde fer una alineació alternativa per rebre el Vila-real. Va deixar Suárez a la banqueta i va recuperar la figura de Messi com a davanter únic. El va acompanyar de Coutinho i Dembélé, que actuaven com a mitges puntes als dos costats de l’argentí. L’amplitud quedava en mans de Digne i Semedo, que es posicionaven a l’altura dels dos interiors blaugranes. Busquets (o de vegades Paulinho) va baixar entre centrals per aclarir la sortida fent el tres contra dos. El dibuix era un 3-4-3.
Dembélé, factor diferencial
La intenció blaugrana era dominar els espais interiors, multiplicant les alternatives. El desig groguet de bloquejar la passada a Messi va alliberar les recepcions de Dembélé. El francès va ser el canvi de ritme decisiu perquè el Barça, que ja estava amb bon to i dominant, acabés d'aclarir els atacs. Les seves conduccions i la seva habilitat en el regat van regalar opcions a Messi. A més, l'ex del Dortmund va saber combinar joc per dins amb ruptures a l'espai i externes per donar solucions a cada pujada de Semedo.
Allargar la concentració defensiva
El primer temps del Barça va ser rodó. El Vila-real no va tenir possibilitats de sortir en transició, perquè l'activació blaugrana va ser alta, com si els punts decidissin la Lliga. A més, es van controlar les pèrdues, que no van penalitzar l'espai central. Iniesta, Busquets i Paulinho van ser generosos en els salts a la pressió, per tancar el Barça en un 4-5-1 eficient.
A la represa, amb el pas endavant del Vila-real, el repte va ser mantenir la concentració i l'esforç defensiu. Es va acabar amb un 4-4-2 amb Suárez.