Les 3 claus del Barça-Mallorca
La concentració, el ritme alt de circulació i la mobilitat aporten fluïdesa a l'atac del Barça
BarcelonaGolejada plàcida del Barça davant del Malloca (5-2), amb un Leo Messi motivadíssim després d'oferir al Camp Nou la sisena Pilota d'Or.
Ficats en els reinicis
Sovint són els rivals els que viuen dels petits detalls, els que compten amb les desconnexions del Barça en cada breu pausa del joc. El córner d’Anfield no va ser l’única vegada que el Barça va menysprear els segons després d'una reanudació. Ahir, en canvi, l’equip de Valverde estava ficadíssim i ho va demostrar en dos aspectes: la pressió postpèrdua (que va deixar el Mallorca sense contraatacs) i cada reinici.
La passada de Ter Stegen en l'1-0 de Griezmann va ser un exemple. Cada servei de banda va ser la constant.
Laterals ben amunt
Tenir ritme era una prioritat per al Barça i l'altra, ser profund per les bandes. El Mallorca va ser víctima de l'agressivitat amb què Sergi Roberto i Júnior van buscar posicions avançades en cada atac organitzat. Per l'esquerra, les recepcions obertes i a la base de De Jong permetien que Júnior guanyés metres i a la dreta, Sergi Roberto estirava, habilitat per l'entesa entre Rakitic i Messi.
El croat va donar pausa a la base i també va trencar cap a l'àrea quan rebia Sergi Roberto obert. El doble dinamisme va funcionar bé.
La diversió del trident i un avís
Ben desplegat a camp contrari, el Barça va poder ser dominador. El Mallorca era una joguina per al trident, que se sentia fresc i precís. Griezmann va moure's amb més llibertat que altres dies, trepitjant freqüentment la zona centrada i la parcel·la dreta. D'aquesta mobilitat del francès i de la resta d'actius ofensius se'n van beneficiar Messi i Suárez, que van poder combinar a la frontal.
En aquest context de diversió i lleugeresa, Budimir va recordar-li al Barça que necessita els cinc sentit. Si no els posa, encaixa.