Les 3 claus del Barça-Espanyol (Copa)
L'inici profund del Barça tomba la resistència periquita però l'eliminatòria arriba viva al 90
Desatendre Jordi Alba
Valverde s’esperava un Espanyol ple de migcampistes, com a Cornellà, i va mirar de configurar un onze que li garantís profunditat per inventar-se espais ofensius. Aleix Vidal tenia la responsabilitat d’estirar enrere Aarón Martín i, entre ell i Suárez jugant a l’esquena de Naldo, a tocar del fora de joc, empenyien enrere l’Espanyol. A més, Iniesta va contribuir a ajuntar l’equip al voltant de la pilota, al voltant de Messi. El Barça es va concentrar intencionadament per zona dreta per centrar l’atenció periquita allà i sorprendre’l amb un canvi d’orientació a Jordi Alba, que entrava sol. Desatès.
Moure l’Espanyol enrere
La necessitat de remuntar va exigir la versió més agressiva del Barça d’inici. No hi va haver marge per a la gestió dels 90 minuts, per anar de menys a més, i l’equip va desplegar una versió més arriscada, més directa. La mobilitat a dalt i la mirada profunda de l’equip va anar tirant enrere un Espanyol que no arribava a les basculacions, que anava a remolc.
Els trams de pressió alta van ser estèrils i Pau tenia tot l’equip enfonsat a la seva frontal de l’àrea. L'activació del Barça en la transició defensiva va ser tan forta que tampoc permetia l'Espanyol fer dues passades per allunyar-se de la pressió blaugrana.
Un contraatac i un retoc al pic esquerre
L'Espanyol necessitava afegir algun recurs a dalt, perquè al primer temps, l'única opció ofensiva dels visitants era Gerard Moreno, despenjat i desconnectat.
Quique, repetint el pla que li va funcionar a l’anada, va donar entrada a Baptistão al descans per guanyar opcions al contraatac. L’11 periquito, amb conduccions solitàries, va anar donant aire a un Espanyol que se sentia a un gol de la classificació. Sergio García va sumar artilleria.
La resposta de Valverde va ser recuperar el rombe amb Paulinho i guanyar desequilibri al pic esquerre amb Coutinho, a mitges Iniesta i a mitges extrem.