Les 3 claus de l'Atlètic-Barça

Evitar els contraatacs de l'Atlètic

El pla de partit va moure's poc del que semblava escrit abans de començar: el Barça va dominar i l'Atlètic va optar per un replegament baix. Molt baix. El secret era atacar bé i no permetre que el rival contraataqués. L'aposta de Valverde, amb André Gomes a la punta dreta, va aportar certes solucions per ocupar bé els espais en atac i arraconar l'Atlètic al seu camp. Des d'allà, els matalassers van tenir poc marge per contraatacar. El Barça va activar molt bé la pressió sobre la pèrdua i va eliminar les transicions locals.

Esquerdes en defensa organitzada

Curiosament, el problema per al Barça va venir quan l'Atlètic de Madrid va allargar la seva fase ofensiva. No els seus contraatacs, sinó els atacs organitzats. A l'inici del primer temps, l'únic període en què els matalassers van ser realment actius i no es va moure des de la reacció, les pujades de Juanfran i Filipe Luis van desajustar defensivament el Barça. Els laterals van aprofitar que Griezmann, Correa i Carrasco fixaven l'última línia i van permetre que les aparicions de Koke o Saúl fossin efectives entre línies.

Retocs decisius a la segona meitat

El problema era que el gol de Saúl va fer anar a remolc el Barça. Malgrat l'escenari sempre difícil de jugar amb desavantatge contra un equip espès com l'Atlètic, va acabar les jugades sovint. Messi va participar molt per dins, tot i que va topar contra les cames matalasseres. Valverde va ser hàbil movent fitxa: els retocs amb Sergi Roberto i Deulofeu van reactivar la banda dreta, el canvi d'Iniesta va fer sortir la part més agressiva d'André Gomes a l'esquerra i Paulinho va acabar d'ocupar l'àrea quan tocava. Empenta i el premi de l'1-1.