18/12/2019

Molt soroll per no res

PeriodistaEn l’últim mes hem viscut la prèvia d’un Barça-Madrid més llarga de la història del futbol, amb imatges de flames i violència. Ahir vam arribar al clímax: vídeos amb música de terror en els programes d’esports, hipòtesis sobre tot tipus d’amenaces. A Jugones, Pedrerol oferia muntatges d’antigues invasions de camp a Europa, plenes de violència, caos i ferits, per advertir del camp de batalla en què es podia convertir l’estadi del Barça. Va exigir en l’editorial que al mínim incident se suspengués el partit. Ja no era una qüestió de seguretat. Era el desig que caigués un càstig sobre el Barça i el culpable fos l’independentisme. El llenguatge era propi de conflicte bèl·lic, i el relat, estrictament polític i no esportiu. Parlaven de les pilotes de platja com a balones negros i advertien de la seva presència com si fossin bombes perilloses. Les imitacions fictícies dels projectils de foam es van descriure com a barriles i bidones com si fossin explosius. A Más vale tarde auguraven el llançament de globus amb líquid groc que “explotarien” a la gespa. Van construir un relat de camí cap a la catàstrofe. A l’hora de la veritat, res de res. Però a La Sexta tenien un win-win preparat: El pinchazo de Tsunami Democràtic. Si passava alguna desgràcia o se suspenia el partit, ells guanyaven amb els seus mals auguris. Si el partit es jugava sense incidents, l’independentisme perdia i, per tant, ells tornaven a guanyar.

Durant el partit, com és habitual, la realització va evitar mostrar les pancartes i les reivindicacions de la grada. Se sentien, en els minuts de sempre, els crits de l’afició reclamant independència, sense que la narració hi fes menció. La televisió no va mostrar les pilotes grogues que van caure a la gespa i va optar per un pla zenital des del cel que empetitia l’estadi. Els programes espanyols a qui tant preocupava que l’independentisme utilitzés el partit com a plataforma de difusió, poden estar tranquils. Les seves cadenes, en canvi, han sigut les encarregades d’ensenyar les pancartes i donar repercussió a totes les reivindicacions polítiques, fins i tot les seves pròpies. Avui les repetiran en bucle. Paradoxalment, són els que diuen que estan en contra de barrejar política i esport.