13/12/2020

Cap a la Unió Europea postcovid

AVENÇOS. El món postcovid es comença a intuir. És només una idea. Una voluntat. Però, de cop, és com si aquest experiment social a què ens ha sotmès la pandèmia avancés cap a una nova fase. Pensem només en l’última setmana, en com s’han concentrat els esdeveniments; canvis polítics per al dia després. La Xina, Rússia, el Regne Unit, els Estats Units, de manera excepcional, han començat o autoritzat la vacunació contra el virus del covid-19. A la Unió Europea és qüestió de setmanes que arribin també les primeres autoritzacions. Comença una nova cursa: la científica i la política; i un nou risc d’ampliar desigualtats.

Divendres els vint-i-set estats membres de la UE van aconseguir donar llum verda al pressupost comunitari més contundent de la seva història, que suma 1,1 bilions d’euros per als pròxims set anys, més els 750.000 milions del fons postpandèmia (l’anomenat Next Generation EU). Part d’aquests diners es finançaran, per primera vegada, amb l’emissió de deute mancomunat -els anomenats eurobons, que fins ara eren tot un tabú, una opció que no es podia ni esmentar als països del rigor pressupostari-. És una ironia del destí que aquest salt endavant en el compromís per compartir riscos financers coincideixi, en el temps, amb el final desendreçat i maldestre d’un altre tabú caigut: la sortida del Regne Unit de la UE.

Cargando
No hay anuncios

A més, la UE també ha fet un pas endavant en el seu compromís per frenar el canvi climàtic, cinc anys després de l’Acord de París.

Es reactiva el multilateralisme, també als Estats Units. El Col·legi Electoral d’aquest país decretarà avui el final oficial de l’era Trump i proclamarà Joe Biden com a guanyador de les eleccions que més nord-americans han mobilitzat en la seva història recent. Tot plegat dibuixa el canvi que ve.

Cargando
No hay anuncios

TRANSFORMACIÓ. Diu Joseph Stiglitz que “tornar a la normalitat no vol dir tornar al neoliberalisme”. Un neoliberalisme desacreditat per la crisi financera del 2008; sentenciat pels efectes socials de l’austeritat aplicada després, i ara enterrat per una pandèmia accelerada per la globalització, que recorda la importància de la sanitat pública, de la necessitat de protecció quan el més inesperat ens colpeja, de la cooperació per ser més resistents. Avui som més conscients de la nostra vulnerabilitat, des de la mort per contagi fins als efectes del canvi climàtic.

La pandèmia ens ha canviat. Estem immersos en transicions laborals, digitals i ecològiques. Ha modificat el nostre dia a dia, ha alterat les pautes de consum, ha consolidat el comerç electrònic i la nostra digitalització. Però també ens ha exposat molt més a la pobresa i a la desigualtat, que seguiran creixent potencialment a tot Europa.

Cargando
No hay anuncios

RESPOSTES. Els treballadors pobres perdran fins al 16% dels ingressos, segons una investigació de la Universitat d’Oxford publicada a finals d’octubre. El Tribunal de Comptes europeu reconeix també que la pobresa infantil ha assolit un nivell “inacceptable” a tota la UE, amb gairebé 23 milions de menors de 18 anys (aproximadament un de cada quatre menors) en risc de pobresa o exclusió social. I la pandèmia encara ho ha empitjorat.

La recuperació serà tan desigual com la crisi. En les decisions que es prenen aquests dies s’han de començar a posar les bases per fer-ho diferent. La pandèmia s’ha acarnissat amb els més vulnerables de totes les crisis anteriors. Tornar a les respostes del passat no servirà per a un entorn que ja ha canviat. Com més s’allarga la pandèmia, potser creix l’angoixa, però va disminuint la por.