Autora de ‘Siria, el país de las almas rotas’L’atac que els Estats Units han protagonitzat a Síria, amb el suport del Regne Unit i França, és completament irrellevant. En primer lloc perquè les instal·lacions bombardejades s’havien desallotjat abans, i la prova és que no hi ha hagut cap mort. En segon lloc, perquè malgrat que s’hagin destruït instal·lacions que emmagatzemaven armament químic, el règim de Baixar al-Assad té bases secretes on, segur, també disposa d’aquestes armes. I, en tercer lloc, perquè les armes químiques causen un nombre ínfim de morts a la guerra de Síria. La majoria de les víctimes són per armament convencional i fins ara Occident s’ha mantingut de braços plegats.
Si Rússia respongués ara a l’ofensiva nord-americana, el seu atac també seria completament irrellevant. Totes les accions estan perfectament calculades i formen part del joc de la hipocresia internacional. Si els Estats Units volguessin canviar el curs de la guerra de Síria ho podrien haver fet abans. Washington i els seus aliats consideraven que havien de reaccionar ara, després de les esgarrifoses imatges que es van difondre de l’atac químic contra la localitat de Duma el 7 d’abril passat. Però saben que això no canviarà res sobre el terreny, i la població del Pròxim Orient també n’és conscient perquè hi ha un dictador, Baixar al-Assad, que massacra el seu poble des del primer dia de la guerra sense que ningú hagi fet res per evitar-ho.
“No a la guerra!”, cridaven alguns ahir després de l’atac aliat a Síria. Una absurditat. La guerra ja fa set anys que dura. L’ofensiva de dissabte només ha sigut una més perquè ens continuem rient de la població siriana.