18/03/2013

Aquesta gent que ha nascut per criticar

Quan l'ANC i Òmnium Cultural van anunciar la convocatòria d'una cadena humana el proper 11-S em va semblar una bona idea. Hores després ja em sembla excel·lent. He de donar les gràcies als que m'han ajudat a valorar la proposta com cal: tots els que fa dos dies que la critiquen, l'ataquen o se'n burlen amb una passió desbordada i una dedicació notable. Només per com distreu aquesta gent necessitada de temes fàcils per ridiculitzar, només per com els permet sentir-se superiors, que bona falta els fa, només per com els permet desfogar-se, ja pagaria la pena. Quan una idea és bona, és positiva, és benintencionada, és pacífica, està basada en la bona fe i a més és ambiciosa, i requereix molta implicació i esforç per a un acte purament simbòlic, sol provocar la urticària que estem notant en les darreres hores. I no s'han de menystenir, aquestes crítiques mig de broma mig serioses, perquè acaben sent gasolina per als promotors de la idea, que des d'ara tenen un estímul més: deixar-los amb un pam de nas. És el cercle virtuós de les iniciatives en positiu, que irriten la gent que és incapaç de pensar en positiu, i animen els que sí. Els uns tenen molt temps lliure per criticar-los, perquè no es dediquen a res més, però els altres tenen experiència fent possibles les coses. Un dels arguments més cínics és el que diu que havent-hi tant d'atur i corrupció es perdi el temps fent cadenes humanes. Es respon sol: ¿com algú, havent-hi tant d'atur i corrupció, pot perdre el temps criticant cadenes humanes i no els culpables de l'atur i la corrupció?