30/10/2015

Aquesta dona no sóc jo

Amb la rotunda frase “Aquesta dona no sóc jo” es va expressar l’actriu Inma Cuesta fa unes setmanes en veure una foto seva per al Dominical en què, amb l’ajut del Photoshop, li havien reduït la cintura, el maluc i els braços, li havien allargat el coll i allisat la pell per eliminar totes les arrugues. L’actriu, indignada, va reivindicar amb força la necessitat de decidir i defensar el que cada dona és, més enllà de modes, estereotips o cànons de bellesa.

Ara una altra actriu se suma a aquesta denúncia amb una actuació inèdita: em refereixo a la britànica Kate Winslet, que acaba d’incloure una clàusula al seu contracte amb L’Oréal en què s’estipula que prohibeix el retoc de les seves fotografies per a campanyes publicitàries. L’actriu, que ja ha fet 40 anys, assenyala un aspecte d’especial importància: “Tenim una responsabilitat amb les generacions de dones joves”. I té tota la raó.

Cargando
No hay anuncios

Benvinguda sigui aquesta rebel·lió de les actrius davant un abús intolerable realitzat amb la seva imatge, de la qual només elles són propietàries. Però, si volem anar al fons de l’assumpte, potser cal que ens preguntem què és el que impulsa el món de la moda a maltractar d’aquesta manera els cossos femenins.

Estem parlant d’una de les violències invisibles que s’exerceixen sobre les dones. I parlo de violència, perquè no es pot considerar d’una altra manera una actuació que porta milers de joves a seguir règims dietètics impossibles i a caure en malalties tan greus com l’anorèxia i la bulímia, que poden conduir-les fins a la mort.

Cargando
No hay anuncios

Tot el que s’organitza en el món de la moda entorn al cos femení s’oposa a la salut i a la bellesa: unes models esquelètiques i d’imatge malaltissa, retocs fotogràfics per aprimar cossos perfectament harmònics, disminució de les talles de roba de manera que les joves se senten grasses perquè no poden introduir-hi el cos... Què hi guanya la indústria de la moda amb aquesta actuació? Per què no poden mostrar els cossos femenins tal com són, plens de bellesa, força i salut? Es difícil d’entendre. Només un menyspreu profund i tal vegada inconscient vers el cos de les dones pot conduir a accions tan irracionals com les que es fan, sobretot sabent les conseqüències tan greus que tenen sobre les nostres joves. En realitat es tracta d’una forma de maltractament, en aquest cas no individual sinó estructural, ja que no es respecta la realitat física femenina i es manipula vers un impossible que és un cànon ideat per qui, clarament, no estima les dones.

Una altra de les terribles conseqüències d’aquestes exigències és l’augment de les operacions de cirurgia estètica en adolescents. Les dades que tenim de l’estat espanyol mostren que és el primer país d’Europa i el tercer del món en operacions estètiques, la qual cosa posa de manifest un enorme malestar amb la pròpia imatge, induïda socialment. I també augmenta la preocupació entre professionals de la psicologia en veure noies cada cop més joves preocupades pel seu aspecte físic i demanant operacions per “trobar-se bé amb elles mateixes”.

Cargando
No hay anuncios

Com es pot afrontar aquesta situació? Els països nòrdics, com passa sovint, ens porten la davantera: als aparadors no poden posar-se maniquins d’una talla menor que la 40, a les botigues les talles corresponen al número que tenen i no poden fer-se més petites, les passarel·les de moda tenen prohibit fer desfilar joves que tinguin menys de la talla 38... i així podríem seguir amb un munt de mesures que prohibeixin les imatges malaltisses de les dones i incentivin les saludables i realistes.

Per la seva banda, algunes actrius no s’han quedat callades davant aquesta situació i la mateixa Kate Winslet, de qui parlàvem a l’inici de l’article, juntament amb Emma Thompson i Rachel Weisz, ha creat la Lliga Britànica Anticirurgia Estètica en el que s’ha anomenat El Club del Natural, al qual també se suma Julia Roberts, reiteradament partidària de la bellesa sense maquillatge.

Cargando
No hay anuncios

I per què no? És important que dones admirades i extremadament visibles com elles facin aquesta denúncia pública i reconeguin el seu cos tal com és, cossos que guarden a la pell les experiències viscudes com la maternitat, el pas dels anys, la pròpia vida...

Tothom hauria d’alçar la veu per negar-se a les imposicions externes que tanta violència exerceixen sobre les figures femenines, i celebrar el cos saludable i feliç. Les nostres filles i nétes mereixen que fem aquest esforç per elles.