Arts escèniques
Misc21/04/2022

Dos anys esperant la trucada del Cirque du Soleil

Entrem al 'backstage' de la carpa de la companyia canadenca, que torna a girar per Europa després de la pandèmia

L'Hospitalet de LlobregatMiquel Llull va dedicar els dos anys de pandèmia a construir-se amb les seves pròpies mans una casa a Manacor, on va néixer fa 31 anys. Enginyer en electricitat i electrònica industrial, treballava al Cirque du Soleil quan la pandèmia va obligar a aturar Luzia. Des del 2016 l'espectacle funcionava com un tro: després de la gira inicial nord-americana van passar Mèxic el 2019 i finalment a Europa. El 2020 havien actuat a Londres i van arribar a viatjar a Rússia, on ja no van poder estrenar.

Els 110 treballadors que mou en gira aquesta maquinària van passar d'estar confinats a ser repatriats per tot el món. El titellaire Gerardo Ballester va tornar a Mèxic i va dedicar-se a les arts visuals. L'acròbata Nelson Smyle va marxar a Austràlia i es va continuar entrenant per mantenir la forma. I la figurinista Montse Sabaté i la seva parella –que és el director de so de l'espectacle– es van refugiar a Tossa de Mar. Tots esperaven la trucada del Cirque du Soleil per tornar a treballar. I finalment els va arribar a finals del 2021. "El 85% dels artistes han tornat", assegura la responsable de comunicació de Luzia, que viatja amb l'equip.

Cargando
No hay anuncios

Al gener Luzia va reestrenar a Londres, al Royal Albert Hall, i es va tancar un cercle de dos anys en blanc. Però Barcelona –en realitat, l'Hospitalet de Llobregat– és especial perquè actuen a la big top, a la carpa. "Sempre vaig voler tornar", confirma el Nelson, a qui els canadencs van caçar directament de l'escola de circ. "Estem contents de ser aquí. Al Royal Albert Hall va ser preciós, però tornar a la carpa és molt emocionant. Es nota una energia vibrant", diu la Montse des de la rereguarda. Aquesta veterinària de 36 anys, que va entrar al circ fa més de sis anys seguint el seu marit, es dedica a tenir cura dels 140 parells de sabates que es fan servir en cada xou. Tenen mil peces de roba penjades en un racó del backstage,i cal la feina de vuit persones per mantenir el vestuari llampant. La dificultat afegida de Luzia és que és el primer espectacle de la companyia que juga amb l'aigua (Luzia ve de luz i lluvia), així que han d'eixugar les sabates i adaptar la roba i els materials d'acrobàcia per evitar patinades.

Cargando
No hay anuncios

Vida de nòmada

El Miquel és justament qui s'ocupa de la pluja: han aconseguit dibuixar formes programant cada gota que cau d'una cortina d'aigua. També recreen un cenote mexicà. Tots els elements que es mouen a l'escenari són responsabilitat seva, fins i tot els vols acrobàtics. Com va arribar a Luzia? Després de veure Amaluna a Tarragona va enviar-los el currículum. "Ha costat tornar a arrencar, després de dos anys", admet. Tota la infraestructura ha estat emmagatzemada dos anys i ha calgut un mes per comprovar-ho tot. Els artistes han arribat fa dues setmanes. "Estem a cada lloc entre un i tres mesos. Cada ciutat nova és una experiència i a la vegada s'acaba fent una rutina. Et converteixes en un nòmada", diu el Miquel. Per això tots estan encantats de tornar a la carpa. "Aquí et sents a casa", diu la Montse. "Això és com una ciutat dins una ciutat, és com una vida paral·lela", afegeix el Miquel, que ja sap on viurà després de dos mesos a Barcelona: les pròximes parades seran Ginebra, Alacant i Madrid.

Cargando
No hay anuncios

Un dimarts a mig matí la rebotiga del Cirque du Soleil tot just comença a despertar-se. Hi ha personal de manteniment revisant cada una de les 2.500 cadires de la platea, les figurinistes repassen sabates i vestits i un cavall platejat de dos metres penja arraconat en una banda. El Gerardo és un dels tres artistes que li donen vida, n'és el domador. "Després d'una pandèmia tot canvia i revaloritzes les coses. Jo he tornat amb un altre xip. Em sento com si m'hagués tocat una beca. Si més endavant vull crear els meus espectacles, ¿què hi ha de millor que aprendre'n a la companyia de circ més gran del món?", diu. A l'escenari un submarinista es despenja del sostre, un cactus prova un número de clown i els acròbates escalfen en un petit gimnàs improvisat a l'espera del seu torn per assajar a l'escenari el número de salt de cercle. Luzia és una al·legoria colorista de Mèxic, dels seus mites i paisatges, però sota uns llums de fluorescent el campament del Cirque du Soleil perd el glamur. Ara bé, fins i tot així, quan salten els acròbates, oh, totes les mandíbules cauen a terra.