22/06/2018

La imatge de l’angoixa abans de començar

Periodista i escriptorLa potència d’unes llàgrimes de derrota postpartit, televisades en primer pla, no té rival narratiu perquè demostra als agnòstics del futbol que, per a molta gent, allò no ha sigut un joc sinó una raó per viure. Però dijous la impressió televisiva que ens vam emportar va ser prepartit, i no d’un aficionat qualsevol sinó del millor futbolista del món. Sonava l’himne argentí i l’'stedaycam' es va trobar Messi amb el cap cot, els ulls tancats i la mà fregant-se el front, i un diria que, si hagués pogut, s’hauria tapat la cara perquè no el veiéssim. En comptes del "Sortiu i disfruteu" semblava un "Marxem, que em voldria fondre". L’actitud angoixada de Messi anticipava el desastre de partit que estava a punt de perpetrar l’'albiceleste', ell inclòs. Amoïna veure el tan competitiu Messi desarmat, sol i deprimit, irrellevant. Dimarts que ve, contra Nigèria, última oportunitat per a l'Argentina.