Anàlisi del Llevant-Barça

Piqué i Mascherano van tenir un escenari tàctic molt difícil a València per la gestió dels despenjats, Deyverson i Rossi, que els van treure protecció. Tot i això, els dos centrals van estar intensos, responsables i contundents en la protecció de l’àrea de Bravo. Van mostrar-se segurs en les centrades laterals i en el cos a cos, en què van marcar diferències. No van fer el seu millor partit, però van fer el partit que havien de fer.

La banda esquerra del Barça va tornar a demostrar al Ciutat de València que és una garantia col·lectiva de creació ofensiva. El triangle que formen Alba, Iniesta i Neymar sempre produeix desequilibri, com en l’acció que va obrir el marcador. Iniesta dirigeix les maniobres, Alba aporta profundidat, i Neymar, desequilibri, tant per fora com per dins. Ahir va faltar continuïtat, però els seus moments de llum marquen diferències.

Contra el Llevant es va veure la pitjor versió d’Alves al darrere, a més, en escenes diverses. Va tenir dificultats per calcular la relació espai-temps, es va empassar canvis d’orientació que el van deixar en desavantatge, i va estar tou en el cara a cara, en l’un contra un. El Llevant va castigar la seva esquena, aprofitant la seva ambició en atac i la seva falta de velocitat a l’hora de tornar en defensa.