'El rei de Varsòvia': una sèrie de gàngsters jueus contra l'expansió del feixisme

'El rei de Varsòvia'

Jan P. Matuszyński per a StudioCanal Europa - En emissió en VOSC a Filmin

Les sèries de televisió adoren els gàngsters. Mafiosos clàssics i moderns, narcotraficants internacionals, bandolers urbans i facinerosos d'impecable elegància poblen amb èxit la nova ficció, com demostra el triomf d'Els Soprano, Narcos o Peaky Blinders. A aquesta tendència s'hi suma ara El rei de Varsòvia, un retrat de la creixent violència a la capital polonesa el 1937, dos anys abans de la invasió alemanya, quan el feixisme es troba en ple auge i l'antisemitisme campa pel carrer. Un període turbulent propici per a un drama històric que aquesta sèrie produïda per StudioCanal Europa (o sigui Canal+) aborda tanmateix des dels codis del cinema i les sèries de gàngsters. El rei de Varsòvia es basa en la novel·la homònima de Szczepan Twardoch, tot un fenomen de vendes a Polònia. L'escriptor defensa que el seu llibre no parla "de la Varsòvia prèvia a la guerra, ni dels polonesos i els jueus o el naixement del feixisme, sinó de la violència".

"No sembles jueu, sinó grec", li comenta amb la mirada plena de desig un personatge secundari a Jakub Szapiro (interpretat per Michal Zurawski), el protagonista. Boxejador de planta impecable, treballa com a mà dreta de Jan Kaplica (Arkadiusz Jakubik), gàngster comunista i rei dels baixos fons de la ciutat. Mentre la seva dona Emilia (Aleksandra Pisula) somnia en marxar cap a Palestina per viure tranquil·la com a jueva, Szapiro se sent més arrelat a Varsòvia que a la seva identitat nacional i religiosa. La sèrie dibuixa les diferents experiències del fet jueu a l'època. El primer episodi arrenca en una escola judaica on coneixem el tercer protagonista masculí, Mojzesz Bernsztajin (Kacper Olszewski), un jove estudiant fill d'una família empobrida que deu diners a Kaplica. Un pla seqüència encadena els diferents personatges, de l'escola al grup de gàngsters que patrulla pel carrer fins a un míting del Partit Socialista Polonès on parla Kaplica. Tots plegats apareixen alineats en un mateix bàndol, el contrari al del grup de feixistes que no tarden en irrompre en l'escena. Però la sèrie no triga en deixar palès que en el cantó dels antifeixistes no hi falten les batalles internes. De fet, El rei de Varsòvia ressegueix l'escalada de progressiva violència que assola la ciutat quan es desencadena la guerra per controlar el territori tant en els baixos fons com a tot l'estat.

El cineasta Jan P. Matuszyński fa lluir els valors de producció d'una sèrie d'època rodada amb un pressupost generós. Però a partir de cert moment, la trama passa de la Polònia convulsa però en color dels anys trenta a un present incert en blanc i negre on un dels personatges ja envellits de la història sembla que l'estigui explicant. La introducció d'aquesta veu narradora desestabilitza el relat i obliga a rellegir-lo des d'unes altres coordenades. Així, El rei de Varsòvia deixa de ser una sèrie de gàngsters amb cert glamur amb les convulsions de l'Europa de l'Est dels anys trenta com a paisatge de fons per parlar-nos de les trampes de la memòria a causa dels efectes traumàtics de la violència. La mateixa ficció acaba impugnant l'aura de llegenda que rodeja el personatge de Jakub Szapiro, un d'aquells antiherois que es volen alhora tràgics i carismàtics. Aquest marc narratiu afegit no acaba de funcionar, possiblement perquè està més pensat com a dispositiu literari. Però ens recorda com la majoria d'històries al voltant del destí del poble jueu al segle XX, fins i tot les que es vesteixen de ficció de gàngsters, acaben parlant-nos de la fragilitat i el dolor de la memòria.