29/06/2023

¿'Influencers' o especuladors sense escrúpols?

Dimecres, la notícia que obria el Telenotícies vespre et deixava glaçat. Toni Cruanyes explicava només començar un buit legal que permetia esquivar la llei de l’habitatge i llogar habitacions individuals en pisos compartits a preus desorbitats i amb contractes temporals. Però quan ens endinsàvem en els casos i els exemples, el cas es feia més escandalós. Primer perquè la notícia mostrava, a través de diverses pàgines web, com aquesta situació no és excepcional, sinó que n’hi ha un munt d’exemples. Segon, perquè els preus fins i tot superen amb escreix el preu de pisos de lloguer complets. I finalment pels personatges que lloaven les virtuts d’aquest sistema i els beneficis extraordinaris que els comportaven. Aquests presumptes gurus que abans es feien rics amb els bitcoins s’han passat al sector immobiliari. Un influencer famós conegut com el rei de les inversions explicava amb naturalitat: “No te riges por la LAU, por lo que no tienes tantos problemas y tanto tema de leyes de por medio. Y la demanda crece desmesuradamente”. I afegia: “No hay muchas cosas que te den tanto con tan poco trabajo. Todo el mundo quiere ganar dinero sin trabajar”, assegurava amb rotunditat. La notícia del TN ens el mostrava en persona, dins d’un d’aquests pisos que està reconvertint en habitacions de lloguer temporal. Amb l’encert que, el fet que el veiéssim incorporat al relat de la notícia de manera presencial i no a través d’una pantalla en connexió telemàtica, canviava molt la intensitat del seu testimoni. Hem normalitzat l’actitud d’aquests personatges en format virtual, perquè han creat uns codis comunicatius. Al transportar-lo a l’enquadrament televisiu d’un telenotícies, traspuava també un subtext més potent: la crematística, la manca d’escrúpols i uns valors que tenen a veure amb la immediatesa i l’interès personal. Per sort, la notícia s’equilibrava amb el testimoni sempre ferm i eloqüent de Carme Trilla, economista i presidenta de l’Observatori de l’Habitatge. Ella aportava la mirada sobre la vulneració de drets, l’ètica i el context legal. Altres testimonis que es lucren amb aquest sistema de lloguer d’habitacions, explicaven, dins dels mateixos pisos, els mètodes d’inversió o el disseny dels espais. “S’elimina el menjador perquè és un punt de fricció important i augmenta molt la rotació”, deia. I és que aquests venedors esborraven del discurs tot el que té a veure amb la privacitat, la convivència, la qualitat de vida, l’explotació dels inquilins, la dignitat humana i el mercat de l’habitatge. I el que cridava l’atenció era l’estètica vinculada als seus anuncis: una instagramització de les habitacions per camuflar la deshumanització del seu sistema.

Magnífica notícia explicada amb claredat. El que és curiós és el marc mental. Aquests personatges que s’enriqueixen convertint pisos en nínxols per emmagatzemar persones es presentaven com a “youtubers”, “influencers”, “gurus”, “inversors” o “empresaris”. Tot i que, des de casa, les paraules que et venien al cap eren molt més gruixudes.