Terrorisme
Internacional23/10/2021

L'amenaça jihadista a Europa: 'low cost' i d'alt impacte

La desaparició del califat físic ha donat pas a un de virtual que integren individus aïllats

BarcelonaSis anys després de les massacres de la sala Bataclan i les terrasses de París, perpetrades per un escamot dirigit des de Síria i l’Iraq, el califat de l’Estat Islàmic ha deixat d’existir, almenys territorialment, i no té la mateixa capacitat d’organitzar grans atacs en sòl europeu. Però França i la majoria de països de la UE continuen mantenint el nivell màxim d’alerta terrorista, que no ha impedit nous cops, menys letals, però que han sacsejat la política i l’opinió pública, com la decapitació del professor de secundària Samuel Paty o els apunyalaments de l’església de Niça. L’amenaça ha canviat, però no desapareix.

Del califat al perill domèstic

A partir del 2015 l’onada d’atacs terroristes a Europa es va projectar des de les capitals de l’autoproclamat califat: Mossul (Iraq) o Raqqa (Síria). Els atemptats de París tenien una complexa logística i molt de pressupost i les ordres sorgien de la direcció del Daeix (acrònim àrab d’Estat Islàmic). Després de la mort del seu líder, Abu Bakr al-Bagdhadi, i que els bombardejos dels Estats Units acabessin amb el seu projecte d’estat, “la fi del califat territorial ha donat lloc a un califat virtual i el Daeix s’ha transformat en un moviment transnacional, cosa que fa que individus aïllats puguin actuar en nom de l’organització, sense que hi hagin tingut realment un vincle”, apunta Moussa Bourekba, investigador del Cidob especialitzat en processos de radicalització i extremisme violent. L’amenaça, ara, és endògena i atomitzada. I de baix cost: ara les armes són ganivets o vehicles, ni els avions de l’11-S ni els kalàixnikovs del 2015.

Cargando
No hay anuncios

Individus aïllats i difícils de detectar

Que un individu radicalitzat en pocs mesos i desconegut per la policia i els serveis secrets decideixi passar a l’acció amb un atac que no requereix explosius ni una gran infraestructura és difícil d’evitar. “L’amenaça és més diversa i dispersa: molts dels autors dels últims atemptats no estaven al radar dels serveis de seguretat ni s’ha pogut traçar un lligam directe amb el Daeix o Al-Qaida”, explica Bourekba. “Per als serveis secrets, és molt més fàcil seguir una cèl·lula islamista organitzada des de l’Iraq que un noi d’origen txetxè de 18 anys que un dia decideix anar a l’institut i decapitar un professor”, afegeix. Les policies i serveis secrets europeus, però, han guanyat en pressupost i experiència i també en capacitat de coordinar-se i compartir informació. Només a França els últims tres anys s’han frustrat una trentena d’atacs terroristes. “Des del 2018, amb la derrota del califat, es va començar a plantejar rebaixar els nivells d’alerta i, per tant, els recursos que s'hi destinen, però políticament és una decisió difícil de prendre”, afegeix Carola García-Calvo, investigadora del Real Instituto Elcano.

Cargando
No hay anuncios

Més perfils: retornats, frustrats i llops solitaris

Una de les moltes herències de la guerra de Síria va ser la mobilització d’uns sis mil individus amb passaport europeu que van viatjar al país en molts casos per combatre al costat dels grups jihadistes. “El llegat d’aquesta mobilització és complexa, tant per als que van aconseguir arribar-hi i van tenir experiència en combat, com per als frustrats a qui els serveis secrets van atrapar pel camí, o també per als que van optar per quedar-se a Europa, buscant l’oportunitat de fer un atemptat. Alguns van ser empresonats en centres penitenciaris que en alguns casos han actuat com a catalitzadors de la radicalització”, afegeix García-Calvo. Entre els retornats també hi ha dones i criatures, cosa que complica encara més el panorama.

Cargando
No hay anuncios

L’Afganistan, un nou santuari? I el Sahel?

Mentre tot el focus d’atenció estava posat en el Daeix, Al-Qaida va continuar organitzant-se en altres fronts, sobretot al Sahel. La victòria dels talibans a l’Afganistan (els mateixos que havien acollit Ossama bin Laden i que ara pateixen els atacs d'Estat Islàmic) ha donat noves ales als moviments salafistes. No sembla que a curt termini el país es pugui convertir en un nou santuari per als jihadistes, ara que els talibans intenten guanyar reconeixement internacional. Però sí que la caiguda de Kabul a mans dels integristes, que vint anys després de la invasió nord-americana han pogut expulsar de forma humiliant l’exèrcit més poderós del món, ha alimentat la narrativa jihadista. Més que a l’Afganistan, el perill més proper per a Europa està al Sahel, la frontera sud avançada de la Unió Europea.