França

L’alcalde que obliga l’Elisi a complir els acords climàtics amb una sentència històrica

El Consell d’Estat ja ha multat amb 10 milions el govern per no haver reduït la contaminació a les ciutats

ParísEl poble de Grande-Synthe (Alts de França), a tocar de Dunkerque, va denunciar el novembre del 2018 ni més ni menys que l'Elisi perquè incomplia diferents acords mediambientals. L'alcalde d'aleshores, l'ecologista Damien Carême, alerta que l'augment del nivell del mar podria provocar la inundació de la seva vila costanera i es desespera quan, a parer seu, el govern francès es queda de braços plegats davant d'un "perill massa real i imminent". Així, per bé que al principi el procés judicial que va engegar semblava una quixotada, finalment ha aconseguit fer passar per l'adreçador l'executiu d'Emmanuel Macron: l'1 de juliol el tribunal d'última instància, el Consell d'Estat, va ratificar una sentència històrica que obliga el govern a adoptar "totes les mesures útils per doblegar la corba d'emissions dels gasos que provoquen l'efecte hivernacle i garantir que es compleixin els acords mediambientals". Al cap d'uns mesos que Carême posés la denúncia, també van afegir-se al procés judicial els ajuntaments de París i de Grenoble i associacions com la fundació Nicolas Hulot, Greenpeace França i Oxfam França, fet que va donar un impuls important a l'empresa.

Cargando
No hay anuncios

Aquestes mateixes ONG ja van aconseguir una victòria al febrer en una demanda paral·lela a aquesta. Llavors va ser el Tribunal Administratiu de París qui va declarar culpable el govern de Macron per incomplir els seus compromisos de reducció d'emissions, i el va condemnar a pagar un euro als demandants com a indemnització simbòlica pels "danys morals" de la seva actuació. Aquella sentència, però, encara pot ser recorreguda, mentre que la impulsada per l'alcalde de Grande-Synthe ja és una sentència ferma, ratificada pel tribunal més alt de l'estat.

"Finalment, aquest comportament criminal ha estat condemnat. L'últim informe anual de l'Alt Consell per al Clima demostra una vegada més que França queda enrere en relació amb els objectius que promet. S'ha de duplicar el percentatge de reducció [actualment és de l'1,5%] d'emissió de CO₂ i assolir almenys una caiguda del 3% com més aviat millor", explica Carême, que ara és eurodiputat dels Verds. Ara bé, què passa si el govern francès continua sense respectar els acords? Si en un termini de nou mesos —just abans de les eleccions presidencials de l'abril del 2022— el Consell d'Estat considera que l'Elisi no ha fet res per capgirar la tendència, podria posar-li una sanció milionària.

Cargando
No hay anuncios

De fet, després de la sentència del cas de Carême, aquesta setmana, el Consell d'Estat ha multat l'executiu amb 10 milions d'euros per incomplir una altra sentència del 2017 que l'obligava a reduir la pol·lució de l'aire. Aquest procés judicial el va iniciar l'organització ecologista Amics de la Terra i també ha anat creant precedent: mai abans un jutge administratiu havia imposat una quantitat tan elevada de diners al govern per no respectar compromisos adquirits. "Les conseqüències en termes de salut pública són molt greus i és urgent abordar-ho", justifica la sentència, que se centra en la contaminació per partícules ultrafines, com les PM2,5 i PM10, i NO₂, que provenen sobretot dels cotxes i causen greus afectacions als pulmons. A més, el Consell d'Estat multarà cada semestre amb 10 milions d'euros més el govern si no fa els deures. La sentència també remarca que França no respecta l'Acord de París, el Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, el Conveni d'Aarhus i el Protocol de Kyoto.

Precisament, l'endemà dels bons resultats dels candidats ecologistes a les eleccions municipals del juny del 2020, Macron va prometre invertir 15.000 milions d'euros per adaptar l'economia francesa a les exigències ecològiques. A més, el govern va assegurar que 30.000 milions d'euros del pla de rellançament de l'economia per fer front a la crisi del coronavirus anirien destinats a transformar França en un país "molt més verd". Més enllà de la retòrica, però, quan el Consell d'Estat va donar tres mesos a l'executiu perquè argumentés per què no havia complert els objectius de reduir les emissions de CO₂, el govern no se'n va sortir.

Cargando
No hay anuncios

Una estratègia que s'estén arreu

Durant els últims anys, cada vegada són més els militants i les entitats ecologistes que porten als tribunals els incompliments dels acords climàtics. Segons un estudi elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, els litigis relacionats amb el canvi climàtic s'han duplicat a tot el món durant els últims tres anys: s'ha passat de 884 casos el 2017 a 1.550 el 2020. En aquest sentit, el Consell d'Estat francès ressegueix diferents sentències emblemàtiques, com la del desembre del 2019 del Tribunal Suprem dels Països Baixos, que va obligar el govern a reduir un 25% les emissions de gasos d'efecte hivernacle en el marc del cas Urgenda, o la del 27 de febrer de 2020 d'un tribunal d'apel·lació britànic que va declarar il·legal l'extensió de l'aeroport de Heathrow perquè no s'havia avaluat l'impacte ambiental, sobretot pel que fa a l'Acord de París. Va ser en aquest context que Carême va veure una escletxa d'oportunitat i va judicialitzar la inacció del govern francès contra el canvi climàtic. "Volia acabar amb aquesta letargia i vaig pensar: «Qui en són els responsables?» Els de dalt. Per començar, els estats, que no fan res i tenen una part molt important de culpa", assenyala l'exalcalde de la vila de Grande-Synthe.