THE NEW YORK TIMES / PRAGAMilos Zeman, un rude economista i ex primer ministre d'esquerres conegut pel seu populisme, va ser escollit ahir president de la República Txeca, el primer que és elegit en sufragi popular.
La victòria de Zeman, de 68 anys, un declarat partidari de la integració europea, assenyala la fi de l'era de Vaclav Klaus, president txec durant deu anys, que amb el seu vociferant euroescepticisme i el seu desdeny per la lluita contra el canvi climàtic s'havia convertit en un soci incòmode per a Europa i els Estats Units.
Zeman, un home agressiu a qui sovint es veu amb una gerra de cervesa txeca a la mà, va guanyar el 55% del suport, davant el 45% que va rebre Karel Schwarzenberg, un aristòcrata fumador de pipa que és ministre d'Exteriors en l'actual coalició de govern de centredreta. Zeman vincula el seu rival a mesures impopulars d'austeritat.
Parlant amb la seva franquesa característica després de conèixer la victòria, Zeman va dir que volia ser el president de tots els txecs, però no "el de les estructures de padrins", fent referència als problemes del país amb la corrupció.
Tot i que la presidència txeca és majoritàriament cerimonial, el cap d'estat influeix en política exterior, nomena els dirigents del banc central i aprova els jutges. El Parlament escollia, fins ara, el guanyador.
La campanya entre un populista d'esquerres i un conservador de ciutat ha polaritzat el país. Schwarzenberg ha tocat la fibra dels urbanites que anhelen un canvi. Però va ser Zeman qui al final va guanyar-se els cors de la majoria dels txecs, sacsejats per durs moments econòmics.
Considerada fa anys una fortalesa democràtica i econòmica entre els països exsoviètics, la República Txeca pateix un creixement econòmic dèbil i una allau d'escàndols de corrupció. Zeman és vist com un astut pragmàtic que, com a primer ministre del 1998 al 2003, va ajudar a modernitzar l'economia i va preparar el país per unir-se a la UE el 2004.
Aliat del Kremlin
Però tot i que Zeman és vist com un ferm partidari d'estrènyer els vincles amb la Unió Europea i els Estats Units, també se'l considera molt pròxim a Moscou. El 2010 va suggerir que Rússia podria formar part de la UE algun dia i, de fet, una de les polèmiques de la campanya ha estat saber que la persona encarregada de les finances del seu partit és un lobista del gegant energètic rus Lukoil, controlat pel Kremlin.
El president és considerat incorruptible. Una investigació policial va solidificar aquesta idea quan va enregistrar un criminal que es queixava el 2000 que era insubornable.
No obstant, la seva llengua afilada ha provocat molta controvèrsia. Quan era primer ministre, va encendre els ànims amb la seva coneguda tendència islamofòbica quan va comparar el líder palestí Iàsser Arafat amb Hitler. Tampoc ha fet contents els periodistes, a qui en el passat ha titllat de "fems" i "hienes".
Però s'ha espolsat tota crítica per la seva tendència a dir el que pensa al·legant que el seu model a seguir, Winston Churchill, tenia la llengua més bífida que ell.