El puig del Moro, els darrers refugis musulmans després de 1229
Un itinerari llarg i complex per conèixer un dels jaciments arqueològics més interessants i poc coneguts de la serra de Tramuntana
PalmaLes muntanyes varen ser el darrer refugi per a la resistència de la població musulmana a Mallorca després de l’arribada del rei En Jaume, a finals de 1229. Per la crònica d’El Llibre dels fets sabem que tot just a l’inici de la conquesta de les muntanyes i dels castells d’Alaró, Pollença i Santueri, la població sarraïna resistent era de prop de 20.000 persones, tres mil dels quals eren homes d’armes. La serra de Tramuntana i les muntanyes d’Artà varen ser els dos punts calents durant els tres anys següents a la caiguda de Madina Mayurqa.
En aquesta ruta ens enfilarem dalt del puig del Moro, a Sóller, on els documents històrics i l’estudi dels jaciments arqueològics ens informen d’un nucli important de resistència dels darrers andalusins de l’illa a l’inici del segle XIV. Una llarga i gruixuda murada, d’un centenar de metres de llarg per dos d’alçada, és el testimoni mut d’aquesta part important del nostre passat. Una traça més del dibuix de la història sobre el territori, pel qual, com a senderistes compromesos amb el país i el seu entorn, hem de tenir molta cura i respecte.
La ruta
[00 min] Iniciam la caminada des de l’estació de servei que trobam a Sóller de camí al port per la Ma-11, 400 metres després de l’estació del bus TIB (L-204). Davant la benzinera tenim el camí de la Costa d’en Llorenç, on trobam una fita de pedra amb la inscripció “Deià a peu/Camí del Rost/7,933 km”, a més d’un indicador de fusta de la Ruta de Pedra en Sec.
Al final d’aquest primer tram tombam a la dreta per davant Can Puig i immediatament després a l’esquerra pel camí de Rocafort. [05 min] Travessam dues vegades la via del tren de Sóller, la segona per un pont [15 min] a l’altura de la possessió dels Mont-reials. El camí empedrat [35 min] enllaça amb el camí de Castelló, on tombam a la dreta per continuar la nostra marxa.
[40 min] Després d’un breu descens, el camí de terra remunta i el trobam encimentat. Allà on un indicador de fusta ens desvia cap a la dreta, giram a l’esquerra per un camí asfaltat que no abandonarem fins a arribar als porxos de Can Xispa [55 min]. Són unes construccions modestes encastades dins petites balmes, cosa que els atorga un caràcter rústic alhora que primitiu. A l’altura d’aquestes singulars casetes, hi trobam una bifurcació; prenem el camí de l’esquerra, una pista encimentada i rosta que ens durà al cingle de Can Canals, per on antigament discorria un bell i vertiginós camí de ferradura.
[1 h 10 min] Al final de la cinglera topam amb una barrera i un botador a l’esquerra. Tot seguit, abandonam la pista i giram a la dreta per un vell camí de ferradura que seguirem fins a ajuntar-nos amb la pista que hem deixat. És l’antiga via que comunicava amb el porxo de Can Teix o de Can Tes [1 h 20 min], una construcció que deixam a la dreta per prosseguir tot dret pel camí de carro que s’enfila comellar amunt, vorejant el penya-segat, sobre les cases de Can Jeroni Gros.
[1 h 40 min] Arribam a una primera bifurcació, on tombam a la dreta, resseguint el perfil dels penyals que guaiten sobre la vall i una part de la costa deianenca. Més endavant trobam una segona bifurcació [1 h 50 min]. El camí de la dreta mor cinquanta metres més enllà de la nostra posició; nosaltres prenem el de l’esquerra i a poc a poc ens anam situant sota els dominis del puig del Moro. La traça del camí, tot i que de l’amplària de carro, no és del tot clara a trams.
Aviat [2 h 15 min] assolim un planet on el camí gira cap a l’esquerra en direcció a la coma de sa Palla. A la dreta veurem un petit ranxo de carboner. Aquí hem de partir tot dret, fora camí, a la recerca de les fites que ens duran cap a la carena del puig del Moro, que identificarem ràpidament per la presència d’una gran paret seca [2 h 25 min], la murada d’aquesta bastida.
El darrer refugi
Les muntanyes de Sóller (barranc de Biniaraix, serra de Son Torrella, Alfàbia i el puig del Moro) jugaren un paper estratègic en els anys posteriors a la conquesta del rei En Jaume, tal com ressenya l’historiador Jaume Deyà Miró a l’article ‘Refugiats musulmans durant la conquesta 1229-32 a la serra de Tramuntana. El cas de les muntanyes de Sóller’, publicat en les XIII Jornades d’Estudis Locals de Sóller i Fornalutx, l’abril de 2019.
Deyà proposa “l’existència, almenys, de fins a tres indrets” a Sóller “que podrien correspondre a fortificacions que tingueren ús durant aquest període històric. En primer lloc s’ha de destacar la gran fortificació situada sobre el puig del Moro, que conserva un mur de quasi 100 m de llargària amb quasi dos metres d’altura conservats”. Un indret estratègic des del qual es domina tota la vall de Sóller i gran part de la Costa Nord.
La ruta continua ara per damunt la carena del puig, direcció sud-oest/oest, paral·lels durant un bon tram a la murada d’origen musulmà. [2 h 45’] Una grimpada fàcil ens treu del recinte fortificat; a partir d’aquí ens espera una travessia llarga tot carenejant durant uns vint minuts, mantenint l’orientació inicial i amb una petita remuntada cap al final. [3 h 05 min] Assolim un collet, on una paret seca marca el límit de la possessió del Teix. A la dreta, el camí dels cingles de Can Prohom; tot dret, l’ascens al puig de sa Galera; a l’esquerra, el caminet de la coma de sa Palla, per on baixam ara.
El tirany transcorre pel centre del comellar. [3 h 20 min] Topam amb dos grans rotlos de sitja; el segon connecta directament amb el camí de carro que ens arriba per l’esquerra des del puig del Moro i que seguim en sentit descendent. Assolim una cruïlla important [3 h 50 min], on el nostre camí s’ajunta amb el camí del Metro, provinent de les cases del Teix. Voltam a l’esquerra i continuam baixant cap a l’interior de la coma; la primera bifurcació a la dreta i la segona a l’esquerra ens situaran a l’altura del pas del Racó d’en Barona. [4 h 00 min] Hem d’estar atents a la fita i a la petita fletxa vermella que ens n’indica l’inici, a la dreta.
El pas és una cornisa que desemboca en un petit camí empedrat que descriu un caragol i que ens deixa als peus dels penyals [4 h 05 min]. Botam una paret i continuam per un tirany ben fitat que surt a la pista de terra que ens durà fins al cingle de Can Canals, on tancam el circuit del puig del Moro [4 h 15 min]. A partir d’aquí es tracta de desfer passes fins a arribar al nostre punt de partida [5 h 00 min].