El penyal del Migdia pel pas del Marge Petit
L’ascensió al puig Major és una de les més exposades perquè és força costeruda, ja que és una serralada molt estreta i vertiginosa
PalmaPer començar aquesta ruta, es poden deixar els vehicles un poc abans del túnel de Monnàber -a la banda de Sóller-, a la carretera Ma-10 Andratx-Pollença (WP-01) (887 m), o més avall, a l’indret de la coma de n’Arbona, on s’inicia la caminada. A l’altura del km 37,8, passat el pontet, cal ficar-se a la torrentera, que desguassa la coma de n’Arbona (WP-02) (831 m). A la dreta hi ha la serra de Son Torrella (1123 m) i a l’esquerra, els contraforts del penyal del Migdia (1398 m), que és l’objectiu a assolir. Una vegada pujat el primer tram de la coma, cal deixar enrere el primer pou de neu per quedar situats al camí dels nevaters. Comença la dura ascensió per l’ancestral camí, una de les tradicionals vies de comunicació entre la vall de Sóller i Escorca. Així com es guanya altitud, es va obrint la panoràmica sobre la vall de Sóller. Es veuen, també, Fornalutx, Biniaraix, el gran massís del puig del Teix (1064 m) i la serra d’Alfàbia (1044 m).
Les cases de neu
Pujant per un camí empedrat molt rost i de molts de revolts s’arriba a la primera casa de neu, d’uns 10 metres de fondària, avui abandonada i sense coberta. Després de passar per una altra casa de neu conservada i coberta de càrritx, (n’hi ha una altra més amunt amb coberta de zenc), el senderista haurà de tornar a pujar per un camí empedrat, costerut i de molts de revolts. En un replà més amunt, hi ha un altre conjunt de nevaters (WP-06) (1100 m): la casa de neu Superior de n’Arbona, marges per a la recollida de neu i tres porxos. És hora de girar cap a l’esquerra, adreçats a la nau de pedra calcària on hi ha el pas que s’ha fer, el pas del Marge Petit (WP-07) (1164 m). En aquest redol hi ha la línia divisòria dels termes de Fornalutx i Escorca. La vista és magnífica i en destaca la paret vertical de la serra de Son Torrella. També s’albira el darrer pou de neu que es pot veure.
El petit marge
(WP-08) (1240 m). Cal assolir el petit marge, on l’aigua regalima per la paret, cosa que dificulta una mica més la progressió. Una bona part de la pujada s’ha de fer grimpant, fent servir les mans i els peus, a causa de la verticalitat d’aquesta paret i del tipus de roca, bastant llisa. És necessari fer ús d’un casc per protegir-se de la possible caiguda de pedres mogudes pels companys excursionistes que duguem davant.
L’embassament de Cúber
Una mica més amunt apareix l’embassament de Cúber, per damunt la cresta de la serra de Son Torrella. Les zones de grava són les més delicades. Aquesta via d’ascensió es pot qualificar d’escalada més que de senderisme. Recordem que puja al segon cim més alt de l’illa (1398 m), fins que s’arriba a la carena de la serralada del penyal del Migdia. A l’altra part destaca la vall dels Binis: Bini Gran i Bini Petit, i més enllà, Tuent, amb la mola de can Palou (davant es pot veure l’imponent puig Major, de 1436 m).
De seguida s’arriba al punt més alt de la serra, el penyal del Migdia. (WP-09) (1398 m). Cal continuar resseguint la serra a través d’una successió de passos. Així, s’arriba a la carretera militar per on comença a baixar fins al coll de n’Arbona. La davallada més ràpida és tot recte, cap al quarter militar que es veu al fons, i caminar per la carretera fins als cotxes(WP-11) (863 m). En general, aquesta ruta de muntanya és divertida, i l’adrenalina aflora tot el temps.