Mauricio Pochettino explicava a la prèvia del partit que l'Espanyol havia de ser més intens que mai contra l'Sporting. Mossegar en la primera línia de pressió, recuperar pilotes i sortir amb rapidesa al contraatac per buscar la porteria contrària. I els seus homes li van fer cas des de bon inici. Tant, que abans d'arribar al segon minut de joc Weiss iniciava un contraatac i cedia la pilota a Thievy, que retallava i engaltava una canonada amb l'esquerra que significava el primer gol del partit. Una diana que obriria el camí de la victòria espanyolista en un partit elèctric en què els blanc-i-blaus van mostrar-se molt actius en atac, ja que van rematar més de vint cops a porteria.
Però va ser un enfrontament que també hauria pogut caure del costat de l'Sporting a la segona meitat, i més després de l'empat de Barral a la sortida d'un còrner. Només Sergio García, amb el partit absolutament trencat, va donar els tres punts als catalans, que els allunya de la zona de descens i els comença a fer pensar en objectius més ambiciosos, com les places europees.
El partit del Molinón va ser extremadament dinàmic, més propi del futbol anglès. L'Espanyol va tenir més i millors oportunitats. I és que amb el gol a favor, els de Pochettino van apostar per mantenir la verticalitat de cara a la porteria rival. Res d'esperar, especular amb el marcador o amagar la pilota. Els jugadors blanc-i-blaus volien aplicar la fórmula de l'últim partit de Lliga contra l'Atlètic de Madrid, que els havia permès arribar a l'àrea contrària amb rapidesa per marcar i sentenciar.
Joan Verdú era l'encarregat d'iniciar els contraatacs per l'eix, amb el suport de Sergio García i l'ajuda per les bandes de Weiss i Romaric. A més de Thievy, que en la seva posició de davanter centre va tenir dues ocasions molt clares per marcar, abans de ser substituït.
Però l'Espanyol va estar a punt de ser víctima de la seva pròpia medecina. I és que l'Sporting també va apostar per aquest intercanvi de cops. Al descans (0-1), Manolo Preciado va ordenar als seus homes que no s'arronsessin i que també fossin verticals. Així van aconseguir guanyar terreny progressivament, i acular els de Pochettino, que cada vegada tenien més dificultats per atacar i sortir amb la pilota controlada des de la línia defensiva.
Els locals van créixer en confiança i van provar diferents opcions ofensives, fins que van trobar el punt dèbil de la defensa espanyolista: la banda dreta, que defensaven Rui Fonte -havia substituït Weiss al descans- i Galán. Així van arribar les ocasions més clares.
La sensació de perill era evident, i és que els locals trobaven espais per xutar, però el porter Cristian podia rebutjar amb els punys. Fins que Barral va rematar un còrner servit al primer pal i va clavar la pilota a l'escaire. L'empat donava esperances als asturians que podien aconseguir la victòria.
Reacció blanc-i-blava
Però ahir va ploure durant tot el partit, i el terreny de joc estava cada cop més pesat. Així va ser com de mica en mica els jugadors de l'Sporting, que havien asfixiat els blanc-i-blaus als primers compassos de la represa, van anar afluixant. I a l'últim tram de l'enfrontament, Verdú es va tornar a vestir de director d'orquestra, i va iniciar més contraatacs. Finalment, Sergio García va tenir la seva oportunitat al minut 83, i no va fallar davant Juan Pablo.
Als homes de Preciado no els va quedar més remei que buscar el gol a la desesperada, i això només va servir perquè Álvaro Vázquez -que va acabar sent la referència atacant als últims minuts- tingués les seves opcions al contraatac, però que no va poder culminar.
L'Espanyol va poder celebrar el triomf en un partit en què, novament, va mostrar-se molt crític amb l'àrbitre. I és que malgrat les repetides faltes que van cometre els futbolistes de l'Sporting, les dues úniques targetes grogues que es van ensenyar van ser per als visitants (Weiss i Rui Fonte), a més de Jesús Pérez -ajudant de Pochettino- que va ser expulsat per protestar.