L’Ajax, entre els bons i els grans
El futbol és desmemoriat i curtterminista, i avança sovint a base de fogots i batzegades. Ara, l’Ajax de Peter Bosz, després d’eliminar l’Olympique de Lió a les semifinals de la Lliga Europa, és una de les sensacions de la temporada. Però és el mateix equip que necessita una derrota del Feyenoord per ser campió a Holanda i que va caure a la prèvia de la Champions contra el Rostov. Els ajacied que ara meravellen van desfer-se del Lègia de Varsòvia marcant un sol gol en cent vuitanta minuts i van haver de remuntar davant del Copenhaguen. El Schalke, desè a la Bundesliga, va estar a punt de capgirar-los un 2 a 0, però l’Ajax es va salvar a la pròrroga.
És simptomàtic que en aquesta dècada només dos jugadors han sortit de l’Ajax per ser titulars en un club de primera línia continental: Luis Suárez al Liverpool i Daley Blind al Manchester United, si bé el palmarès dels dos clubs amb el charrúa i l’holandès a les seves files es redueix a una Copa i una Community Shield per al United i una Copa de la Lliga per a cadascun. Potser caldria incloure a la llista Christian Eriksen, un interior amb virtuts anàlogues a les dels interiors del Barcelona dels anys triomfants, però que ara val un dineral després de ser peça clau en el Tottenham de Mauricio Pochettino, fix al top 5 de la Premier en les últimes tres temporades. Toby Alderweireld, per contra, va tenir un rol secundari en l’Atlètic de Madrid campió de Lliga, i va ser cedit al Southampton abans de progressar i consolidar-se amb els Spurs. Cillessen és suplent al Barça i Milik es va lesionar de gravetat amb el Nàpols.
Així, bona part dels joves que han despuntat amb l’Ajax en els últims anys han fitxat per equips de segon o tercer nivell europeu: l’extrem El Ghazi al Lilla; un altre extrem, Fischer, al Middlesbrough; l’interior Bazoer al Wolfsburg, i el lateral Van Rhijn al Bruges. Als departaments d’observació de l’elit europea es pensa, en molts casos, que la falta de competitivitat a l’Eredivisie penalitza jugadors amb bones qualitats tècniques i atlètiques, però que als campionats de més prestigi esdevindrien futbolistes de nivell mitjà. Per això se’ls fa necessari el pas intermedi abans d’aspirar a un equip gran. Els observadors apunten, però, que aquests jugadors tenen la sort que en campionats com l’alemany i l’anglès hi ha molts clubs compradors que poden facilitar la seva progressió. Això sí, potser hauran d’adaptar-se a estils que no prioritzen tenir la pilota ni moure-la a terreny rival la majoria del temps, com prefereix el danès Kasper Dolberg, abanderat de la fornada actual.
És evident que en un entorn més competitiu, fitxar directament a l’Ajax no tan sols seria més barat, sinó també menys arriscat. Una bona trajectòria europea enlluerna, però és només un primer pas.