La discriminació positiva per gènere en ajuts públics a l’esport, blindada per llei
La nova normativa autonòmica, que arribarà al Parlament passat setembre, condicionarà l’administració a afavorir les dones esportistes en les prestacions econòmiques
Palma“Un patrocinador d’un equip femení no t’amolla 10.000 euros, que és el que es necessita per sortir el primer any. Aleshores, si les jugadores no tenen aquest patrocinador, qui les ajuda? El Govern. Si no fos per això...”, declara la presidenta de l’Agrupació Esportiva Son Sardina, Mari Paz Cerdá, qui reconeix que –tanmateix– les ajudes “mai seran suficients” per compensar la desigualtat actual. Els cinc equips femenins del Son Sardina –dels 24 que té– han esdevingut un referent a les Balears i demostren que la discriminació positiva en ajuts públics a l’esport encara és necessària. Per això, ara el Govern preveu blindar-la per llei.
Perquè tant el futbol femení com qualsevol esport s’equipari al masculí, les dues legislatures del Pacte han impulsat mesures “d’acció positiva”, com ara donar subvencions més elevades a les federacions en funció del nombre de llicències femenines que tinguin. D’aquí a uns mesos, aquestes accions ja no dependran de la voluntat política: la nova llei de l’esport que està a punt d’arribar al Parlament inclou la condició d’aplicar “criteris d’acció positiva per fomentar l’accés de la dona a la pràctica de l’activitat física i esportiva” en les ajudes públiques.
Segons Cerdá, “la discriminació positiva ha ajudat que molts clubs que no eren partidaris dels equips femenins hi apostassin” i ha permès que el boom del futbol femení es consolidi. “Això fa tres anys no era així. Les llicències femenines han pujat gairebé un 25%”, declara la presidenta, que fa 20 anys era jugadora a la màxima categoria. “M’expliquen això aleshores i no m’ho crec. Però encara queda molt de camí per fer”, reconeix.
El director general d’Esports de la Conselleria d’Afers Socials i Esports, Carles Gonyalons, explica que les accions positives que han impulsat fins ara es basen en quatre eixos. Per una banda, estan les que afecten les “subvencions a esportistes individuals, les que afecten aquelles que acaben anant a mundials o jocs olímpics”, indica. En les beques que hi ha disponibles per a aquesta modalitat, la Conselleria dona “un plus del 10% pel fet de ser dona”, afirma Gonyalons. Per altra banda, hi ha les subvencions a les federacions esportives, per a les despeses ordinàries. “Es tenen en compte diferents factors a l’hora de donar puntuació i poder rebre més quantitat, i un d’aquests és el nombre de llicències femenines. Com més en tenen, major aportació econòmica reben”, especifica.
A banda d’aquestes dues línies, que tenen mesures de discriminació positiva, existeixen dos tipus d’ajudes específiques per a dones. Una d’aquestes és “la subvenció extraordinària” que s’ofereix a“equips femenins que competeixen en l’àmbit estatal”, diu Gonyalons. Si bé aquests poden optar a la convocatòria disponible per a tots els equips –tant d’homes com de dones–, els femenins tenen l’opció de rebre, a més, aquesta d’extraordinària. L’equip femení de l’Atlètic Balears o el Club de Voleibol de Ciutadella són dos dels 24 equips femenins que es varen repartir els 140.000 euros destinats el 2022, segons les dades de la Conselleria. La segona i darrera d’aquestes subvencions és la de formació en sectors esportius per a dones, que consisteixen a pagar les matrícules de les dones que vulguin fer qualsevol curs en l’àmbit de l’esport. “Incidir en la formació és important no a curt termini, però sí a llarg termini”, manté. La Conselleria va rebre 45 sol·licituds per rebre aquesta subvenció el 2022 i, en total, va repartir 30.000 euros.
Quotes a les federacions
El proper 21 de setembre acaba el termini per presentar esmenes al Projecte de Llei de l’Activitat Física i l’Esport de les Illes Balears, de manera que la previsió és que s’obri a debat parlamentari abans que acabi l’any. A banda de l’article 112 d’Ajudes Públiques, també és clau el número 16, de Promoció de la igualtat. El text estableix que les juntes directives de les federacions esportives “hauran de garantir una presència de dones i homes segons la qual cap sexe no superi el 60% del conjunt de persones ni sigui inferior al 40%. A hores d’ara, de les prop de 50 federacions esportives que hi ha a les Illes, només quatre tenen una dona com a presidenta.
