Economia 18/10/2022

Els becaris no podran treballar de nit ni superar el 20% de la plantilla de l'empresa

El govern espanyol ultima un nou marc legal per acabar amb el frau al voltant de les pràctiques

3 min
Els sindicats han detectat que en els contractes de pràctiques sovint no es rep formació i s’encarreguen tasques administratives als becaris sense cap remuneració.

MADRIDTot i que encara queda per saber què dirà la patronal, el futur Estatut del Becari està gairebé lligat. Aquesta nova norma implica canviar de dalt a baix l'ús que les empreses podran fer a partir d'ara d'aquesta figura amb l'objectiu de posar fi al frau que durant anys l'ha envoltat. L'últim text que el ministeri de Treball ha posat damunt la taula ja té l'aval de CCOO, mentre que la UGT només ha anunciat un principi d'acord ja que la decisió final l'han de prendre els òrgans interns. Per contra, la patronal CEOE es manté en silenci. És per això que fonts del ministeri de Treball es mostren prudents i no donen l'acord per tancat fins que els empresaris es pronunciïn.

La norma impulsada per la cartera que dirigeix Yolanda Díaz serà el marc legal que recollirà els drets dels treballadors que s'estan formant. Per aquest motiu, un dels elements més importants ha estat el de posar negre sobre blanc que és un "treballador en pràctiques no laborals". Així, la nova llei delimita la línia entre què es considera una acció formativa, és a dir, la pràctica, i què un treball productiu, que du a terme l'empleat en un àmbit d'aplicació molt definit dins de l'empresa. A més, també limitarà al 20% de la plantilla el nombre de becaris que pot tenir una empresa, segons l'esborrany al qual ha tingut accés l'ARA, cosa que fins ara rebutjava la patronal. Així i tot, les empreses podran comptar com a mínim amb dos becaris, amb independència de la seva mida, per tal d'evitar discriminar les organitzacions més petites.

Tampoc podran fer-se les pràctiques per torns ni en horari nocturn. "Si la patronal pensa que hi ha camins que han de permetre l'ús de la formació com a fórmula d'abaratiment dels costos serà difícil arribar a un acord amb ells", advertia el secretari d'estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, a principis d'agost.

Fa anys que els sindicats denuncien "l'explotació" de treballadors joves titulats i les pèrdues que això suposa per a la Seguretat Social. Segons un informe publicat per la UGT, per la pràctica fraudulenta de les empreses amb els becaris el 2018 la Seguretat Social va deixar d'ingressar 1.500 milions d’euros en cotitzacions. De fet, durant la negociació també s'hi ha involucrat la cartera d'Inclusió i Seguretat Social, que dirigeix José Luis Escrivá, amb qui els agents socials encara han de tancar algun serrell obert del nou marc legislatiu.

Fonts d'UGT expliquen que les cotitzacions són el principal element que falta per tancar la negociació, ja que aquests aspectes s'han de pactar a la mesa de Seguretat Social. Per exemple, si els estudiants en pràctiques cotitzaran per dies o hores treballades. "Queden dos o tres detalls tècnics, però el gruix ja hi és gairebé tot", diuen.

Una de les principals novetats de la norma és que es concedeix per primer cop un catàleg de drets als becaris: podran accedir a un pla formatiu individualitzat, a la compensació de les despeses que puguin tenir mentre estan en pràctiques –com ara les derivades del transport o les dietes– i a un seguiment més exhaustiu a través de tutories, i veuran millorades les seves cotitzacions, entre altres.

Què diu ara la llei?

Actualment, els joves poden optar a contractes de treball formatiu o formació dual –que poden durar tres anys–, o a contractes de pràctiques –que es poden allargar fins a dos anys–. Els dos models estan destinats a estudiants universitaris i alumnes de FP.

En paral·lel, hi ha les pràctiques no laborals lligades a convenis per a persones que normalment estan estudiant, i és aquí on els sindicats posen la lupa. Normalment aquestes pràctiques es formalitzen a través d'un conveni amb el SEPE, també són remunerades i tenen com a objectiu apropar persones joves sense experiència laboral prèvia a sectors o empreses concretes on vulguin començar a treballar. En aquest cas, els joves que s'hi acullen han de rebre de l'empresa una remuneració com a mínim del 80% de l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (Iprem) mensual i vigent en el moment del conveni (cada any es va actualitzant). A més, la companyia està obligada a donar d'alta el treballador a la Seguretat Social.

stats