Cultura14/08/2018

Mor Miguel Ángel Sanz Bocos, l'últim pilot de caça republicà

En plena dictadura va organitzar una de les primeres reunions d'aviadors de la República

Ara

BarcelonaMiguel Ángel Sanz Bocos, àlies 'Vallecas' (Madrid, 1918-Benidorm, 2018) volava pel cel de Barcelona el novembre del 1938 intentant protegir la ciutat dels bombarders italians. Pilotava un Supermosca i va participar en la contraofensiva de l'Ebre. El 5 de febrer, després que els franquistes ja haguessin ocupat la capital catalana, el govern republicà li va ordenar que volés fins a Tolosa, però després de ser metrallat pels avions de la Legió Cóndor va haver de creuar la frontera a peu. Començava així el seu llarg exili.

Era l'últim supervivent dels aviadors que havien pilotat els caces republicans, i ha mort setmanes després d'haver arribat als cent anys. Els últims anys vivia entre París i Benidorm, i presidia l'Associació d'Aviadors de la República (ADAR). "Era la màxima expressió de la democratització de l'aviació republicana. Fill d'una família humil, va viatjar a Rússia, on es va formar com a pilot", explica l'historiador David Íñiguez. Sanz Bocos es va allistar com a voluntari a les files republicanes i durant un descans va decidir presentar-se a la convocatòria pel curs de pilot. Va formar part de la segona expedició que es va formar a l'escola de vol de Kirovabad. Va tornar com a sergent, i el seu primer destí va ser Terol.

Cargando
No hay anuncios

Detencions i tortures

A França el van internar al camp de concentració d'Argelers i després a Gurs. El pilot recordava així la seva arribada a França: "Vam començar la nostra marxa a peu, en direcció als Pirineus francesos. Ens va costar arribar a la frontera, en plena muntanya. Ens estaven esperant gendarmes i guardes, que ens feien entendre que pertanyíem a un exèrcit derrotat. Estàvem en un país amic i encara teníem confiança", explicava el pilot. La confiança s'acabaria aviat, perquè a la platja d'Argelers només hi havia filferros, sorra i aigua del mar. Molts moririen de fam i de malalties. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial es va oferir com a voluntari per lluitar amb els aliats, però el govern francès només li va oferir volar a Indoxina. Sortia del camp per treballar en allò que podia, i el van detenir i torturar diverses vegades. L'abril del 1943 va tornar a Espanya, però va ser empresonat i condemnat als batallons disciplinaris d'Àfrica. No s'hi va presentar i va sobreviure en la semiclandestinitat fins que va decidir fugir a França. Va ser un dels fundadors de l'Associació d'Aviadors de la República. Les primeres reunions es van celebrar en plena dictadura, el 1972.