Obituari

Mor el filòsof italià Toni Negri, referent del marxisme europeu

Va ser un activista antisistema que va passar per la presó i un pensador que va bastir una obra de referència de l'esquerra alternativa

BarcelonaEl filòsof, activista i pensador italià Antonio Negri, referent de la renovació del marxisme europeu i far de l'esquerra alternativa dels últims 60 anys, ha mort als 90 anys a París, on s'havia exiliat als anys 80 després que se'l vinculés amb l'assassinat d'Aldo Moro a mans de les Brigades Roges, acusació de la qual va ser absolt.

Nascut a Pàdua l'1 d'agost del 1933 d'un pare comunista assassinat pel règim feixista de Benito Mussolini, Toni Negri va combinar la intensa activitat intel·lectual amb l'activisme polític, la teoria amb la praxi. "Negri encarna l'últim gran ideòleg del segle XX, un intel·lectual que va ser influent en infinitud de causes d'alliberament social durant més de mig segle: apareix amb els moviments obrers dels 60 al nord d'Itàlia i s'apaga en un món global on no ha deixat de ser un referent ineludible, amb l'onada antiglobalització i els moviments ciutadans assemblearis", afirma l'assagista i professor de la UOC Ignasi Gozalo Salellas, que cita Spinoza, Marx i Foucault com les grans figures i propostes teòriques que Negri va actualitzar.

Cargando
No hay anuncios

Durant els anys de plom, sent un jove professor de ciències polítiques a Pàdua, va començar a militar per renovar l'ortodox Partit Comunista Italià als 60. Als anys 70 va fundar els moviments antiautoritaris obreristes Potere Operaio i Autonomia Operaia, de resistència al capitalisme industrial. Les autoritats el van arribar a relacionar amb les Brigades Roges. Negri va ser empresonat quatre anys i mig preventivament per la seva presumpta vinculació amb el segrest i assassinat el 1978 d'Aldo Moro, primer ministre democristià, encara que es va demostrar que l'acusació era infundada. La justícia italiana el va acabar condemnant igualment, a ell i a la seva obra (que als 60 i 70 defensava la insurrecció armada contra l'estat italià), com a instigador: disset anys de presó per la implicació amb moviments subversius, manifestacions violentes i vagues.

Convertit en una figura mitificada, Negri va aconseguir sortir de la presó gràcies al fet de ser escollit diputat del Partit Radical el 1983, no sense una gran polèmica política a Itàlia. La immunitat parlamentària li va permetre fugir a la França. Gràcies a la doctrina Mitterrand no va ser extradit, però va continuar perseguit per l'estat italià, fins i tot amb un intent de segrest, així que va tornar a Itàlia el 1997 per complir sis anys de presó, en part amb llibertat condicional. Va ser llavors quan va començar a escriure la trilogia que el faria famós per al gran públic. El 2003, ja lliure però inhabilitat a Itàlia, va tornar a França i es va convertir de nou en un dels referents intel·lectuals del moviment altermundialista i en defensa de la refundació d'una esquerra internacionalista (el 2005 va votar a favor del projecte de Constitució Europea, com explica a Europa y el Imperio).

Cargando
No hay anuncios

"Té la genealogia dels grans intel·lectuals. Va ser un referent per a moltes generacions, es va saber reinventar: va ser sempre llum per a les grans onades polítiques d'esquerres, des del Maig de 68 fins al 15-M. Era un personatge fet a l’antiga però amb una llum molt contemporània", explica Gozalo Salellas. Els seus temes eren l'antiglobalizació, l'anticapitalisme, el postmodernisme, el neoliberalisme i la democràcia. "És probablement el gran teòric de l'estat de les últimes dècades", afegeix Gozalo Salellas. A Imperi (2000), conegut com "el manifest comunista del segle XXI", defensava que els estats nació han estat substituïts per un poder més difús, l'imperi, que té igualment efectes socials nefastos sorgits de la globalització dels mercats que va començar als 60. Imperi feia trilogia amb Multitud (2004) i Commonwealth. La revolució del comú (2009), escrits amb Michael Hardt, en els quals analitzava els moviments civils que sorgien als carrers d'Occident i la possibilitat d'organitzar-se més enllà del capitalisme.