LITERATURA
Cultura17/10/2017

Miquel Payeras relata la vida quotidiana a Balears durant la Guerra de Cuba a 'Miserables i distingits'

El periodista ha presentat el llibre, que publica l'editorial Lleonard Muntaner, aquest dimarts a Palma

Margalida Mateu

PalmaCom eren les Balears entre el període de 1895 a 1898, els anys de la Guerra de Cuba? Aquesta és la pregunta que respon Miquel Payeras en el llibre 'Miserables i distingits', un acurat reportatge històric i d'anàlisi periodística dels diaris de l'època que s'ha presentat aquest dimarts al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma.

L'historiador Sebastià Serra i l'editor Lleonard Muntaner han introduït la presentació del llibre. Serra ha fet una dissertació sobre l'època històrica que ha tractat Payeras i ha reflexionat sobre el món de la immigració, antany i ara.

Cargando
No hay anuncios

El periodista Miquel Payeras qualifica 'Miserables i distingits, la vida quotidiana a Balears, durant la guerra de Cuba 1895-1898' (Lleonard Muntaner) com "un reportatge de periodisme històric, no un llibre d'història".

La nova publicació fa una crònica de final del segle XIX mitjançant els relats dels diaris de l'època. Payeras descriu com eren els ciutadans de les Balears, una societat "absolutament classista, separada entre els distingits, per una banda, la minoria, i per l'altra, els pobres, els miserables, que eren la immensa majoria".

Cargando
No hay anuncios

Brutes, pudents i obscures

En una societat marcada per la misèria, en tots els sentits, "el transport per carretera era molt complicat i el tren era el gran mitjà de transport, a pesar que era molt car. Pel que fa als mitjans de comunicació, de telèfons n'hi havia molt pocs, la forma de comunicació més ràpida era el telègraf".

Cargando
No hay anuncios

Les Balears eren indrets bruts, pudents i obscurs, "tot era en general molt desastrós", ha assenyalat l'autor. També hi havia un "problema generalitzat a causa de l'alta corrupció; la sanitat era molt escassa i de pagament, malgrat que hi havia moltes epidèmies; el poble menjava bàsicament llegums, perquè el pa era molt car. A més, hi havia uns índexs d'analfabetisme escandalosos, molta violència i un alt nivell d'assassinats. En resum, foren anys de greu crisi econòmica", ha detallat el periodista de la seva nova obra.