Des dels seus inicis, Jordi Savall ha defensat apassionadament les essències de la música barroca francesa. El gran gambista i director d'orquestra català coneix a fons l'estil i la pràctica instrumental i vocal de l'època de Lluís XIV i Lluís XV, temps exuberants als quals ha dedicat un gran concert en la temporada del Liceu. El programa és un inspirat retrat d'època a partir d'una representativa selecció de fragments de tres òperes dels tres compositors que durant un segle van marcar els gustos operístics de la cort de Versalles: Alceste , de Jean-Baptiste Lully, el creador de la tragèdie lyrique ; Alcione , de Marin Marais, el continuador de Lully més genial, i Les Borèades , de Jean-Philippe Rameau, que revolucionaria amb la seva fantasia el llenguatge i l'estil de la primera òpera genuïnament francesa.
Precisament és en el domini del llenguatge i l'estil on Savall es revela com un consumat mestre. La puresa del so orquestral, la claredat en l'articulació, l'elegància en el fraseig i la vivacitat dels ritmes van ser el millor d'una vetllada marcada pel virtuosisme de Le Concert des Nations. L'orquestra va oferir colors exuberants en les obertures, marxes i músiques de tempestat, i traços molt fins en el relleu instrumental de les danses. Savall sempre posa l'accent en la respiració natural que atorga frescor expressiva i elegància al cant. Dels tres solistes vocals, va destacar la soprano Hanna Bayodi-Hirt per la puresa del timbre i el bon gust en l'ornamentació, mentre que l'actuació del baríton Marc Mauillon i el contratenor Damien Guillon, molt acurats amb l'estil, va quedar llastrada per la seva escassa potència vocal per a una sala de les dimensions del Liceu.