Cultura28/01/2021

Franco va vigilar l'activitat de Pau Casals a l'exili

L'historiador Josep Maria Figueres publica 'Pau Casals. Música i compromís'

ARA

L'historiador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Maria Figueres posa al descobert a la biografia Pau Casals. Música i compromís (Enciclopèdia Catalana) la vigilància policial a què va ser sotmès el violoncel·lista i compositor pel franquisme a través d'ambaixades i consolats, així com el seu vincle amb Catalunya i els seus símbols, com ara Montserrat, la sardana i els Jocs Florals de l'exili, segons ha explicat l'autor en una entrevista a l'ACN. Després d'una investigació de quinze anys en més de cinquanta arxius de tot el món feta en col·laboració amb la Fundació Pau Casals, i que també ha inclòs més de 8.000 registres i 40.000 unitats documentals, Figueres ha reunit al llibre 500 imatges i documents, molts dels quals inèdits.

El llibre, que es publica coincidint amb els cinquanta anys del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides, inclou aportacions noves sobre la vida i l'obra del mestre, com les relacionades amb la persecució franquista i l'intent frustrat de tocar El pessebre al Vaticà.

Cargando
No hay anuncios

Entre els episodis inèdits més destacats de l'obra hi ha el seguiment al músic per la diplomàcia franquista durant l'exili (1939-1973) i els informes policials estatals i internacionals que es van generar al voltant seu. El franquisme va dedicar a Casals centenars d'informes, cartes, notes i memoràndums pel seu predicament mediàtic i la seva significació mundial. "Era vist per les autoritats franquistes amb prevenció", ha remarcat Figueres. Segons les seves investigacions, l'acció de Casals i les seves paraules tenien ressò, i els consolats, ambaixades i delegacions espanyoles de tot el món miraven amb qui parlava i què deia. Figueres ha localitzat informes sobre Casals de gairebé tots els cossos policials, tot i que algun document s'ha destruït.

Figueres ha consultat arxius i testimonis, cosa que li ha permès una mirada "a un dels catalans, si no el català, més conegut internacionalment i més important del segle XX". A més va residir a Nova York, París i Puerto Rico amb una "extraordinària capacitat de mobilitat". Allà on va anar va generar documentació important per a la història de Catalunya i que ara es reuneix en aquest volum. "Ell manté tota la vida una alta estima per la seva pàtria i l'exterioritza amb les seves realitzacions i els seus comportaments", explica l'historiador. Tant era així que els refugiats a l'exili sabien que hi podien comptar per a qualsevol esdeveniment relacionat amb Catalunya.