“Exploram la tensió constant entre allò espiritual i terrenal”
Parlem amb Mal Pelo, guanyador del Premi Margaluz d’arts escèniques
PalmaHighlands és aquell lloc “salvatge i espiritual que els éssers humans tenim a l’imaginari, on voldríem ser però mai arribam”, diu el ballarí mallorquí Pep Ramis, fundador de la companyia de dansa Mal Pelo juntament amb la valenciana María Muñoz. Precisament empren aquest concepte per titular aquesta peça perquè explora “la tensió constant que hi ha entre allò espiritual i terrenal dels éssers humans”. També planteja la dicotomia que es produeix entre el grup i l’individu, les relacions amb els altres. I les grans preguntes sense resposta: “Qui som, cap on anam... però d’una manera poètica”, descriu el ballarí.
Highlands és la culminació d’una investigació de més d’una dècada que la companyia ha fet sobre la música de Johann Sebastian Bach i que ha plasmat en quatre peces. Es tracta d’una obra de gran format –16 intèrprets, vuit ballarins, quatre cantants i quatre músics de corda– “en llenguatge Mal Pelo”, resumeix Ramis. Que vol dir: crear un teixit on conflueixen la dansa i diferents llenguatges i disciplines.
En aquest cas, empren recursos com la videoprojecció, la música en directe i diferents textos, tant d’ells mateixos com de creadors contemporanis com Nick Cave, John Berger o Enri de Luca. Aquest és un altre distintiu d’aquests creadors: trencar la temporalitat i hibridar art de diferents èpoques. Perquè, com defensa Ramis, “la història no s’esborra i, al final, les preocupacions i les preguntes són les mateixes”.
D’aquesta manera, damunt l’escenari es van encadenant diversos paisatges emocionals, amb les melodies deBach com a base sonora. Però no només sona ell, també entra en diàleg amb altres compositors com Henry Purcell, György Kurtág, Ärvo Part, Benjamin Britten i Friedrich Händel.
Per Ramis, les creacions de Bach també tenen aquest equilibri entre l’emocional i el racional. “Té aquesta cosa fascinant de com estructura la música d’una manera increïblement complexa, però a banda d’aquesta construcció més matemàtica, porta una emoció al nivell dramatúrgic que és molt potent”. A més, considera que aquesta manera de relacionar-se amb l’art està molt connectada a com Mal Pelo “construeix la dansa i el moviment escènic”.
Espectacle coral
L’espectacle és un format poc comú per a la companyia, ja que és de gran format, i ells normalment treballen en equips petits i mitjans. Però, per a Ramis, l’experiència de la creació més coral ha estat molt enriquidora: “Es genera un transvasament d’informació molt bonic”. I ressalta la relació entre els músics i els ballarins:“Ells ens parlaven sobre com visualitzen el treball a partir del so i nosaltres, des de la part física. Ha estat molt emocionant i arriba súper bé al públic”.
Precisament valora el premi com un reconeixement no només a la trajectòria de Mal Pelo, sinó també “a un treball de grup”. El guardó, per a Ramis, és “la cirereta del pastís d’un any molt mallorquí”. Primer amb l’exposició Mal Pelo. Before the Words. Refugio temporal a Es Baluard Museu, i ara amb el Ciutat de Palma d’arts escèniques.