“Déu l’ha enviada per beneir-nos amb la seva música”

Aficionats d’arreu del món fan coa per gaudir d’un xou únic. “A ma mare no li agrada gaire la música d’ara, però quan li vaig dir que anava a veure l’al·lota de la veu trencada em va dir: Ah, sí, Buika”, diu Carla Steinberg.

“Em moria de ganes de veure Buika. Fa tres anys que visc a Nova York i, com era estudiant, no tenia doblers per pagar l’entrada. Ara faig feina i he complert el somni”, afirma la madrilenya Maria Hernández.

Concha té un seguidor molt especial. Li escriu poemes, li envia flors i no la coneix. És Steve, d’uns 60 anys, que viu a Thousand Island Park, fronterer amb el Canadà: “La seguesc a tots els concerts que fa a Nova York, Mont-real...”. El seu poema, She calls. Les flors a l’escenari del Town Hall, també d’Steve. Concha no se’n sap avenir: “Jo el vull conèixer, és un honor… Guau! Un poema per a mi!”.

“És una artista suprema, no es pot comparar. És de primera classe, arriba a l’ànima”. “Té un talent que li ha donat Déu. És un àngel que Déu ha enviat a la terra per beneir-nos amb la seva música”, aprofundeixen Elisabeth Rosario i Erik Sánchez.

Concha es troba amb una compatriota, Xisca Pons, i l’obsequi que li duia: “Una botella d’herbes dolces?? Això sí que no m’ho esperava! Et jur que m’has arribat al cor”. Cor i talent d’una ambaixadora mallorquina que conquereix el món.