Barcelona.Rafael Spregelburd té una obra tan personal que qualsevol senyal de defalliment posa en perill la consistència artística de la seva proposta. Necessita complicitat i temps. Amb els intèrprets de la companyia gironina Mentidera Teatre aquest compromís es va resoldre amb èxit amb Lúcid (premi de la Crítica Teatral 2006/07), però TOT , el seu segon intent de col·laboració (estrenat al Temporada Alta i en representació fins diumenge al Teatre Lliure), no ha tingut la mateixa fortuna.
Si en el primer projecte hi havia un excel·lent equilibri entre el nivell de les interpretacions i les intencions del text, en aquest segon preval un bon judici sobre les actuacions de Cristina Cervià i companyia i, en canvi, es perd la coherència amb els tres episodis que proposa l'autor, com si existís un sobreesforç de credibilitat per part dels actors.
Més interessant -encara que el text sigui menys ambiciós- és el treball de Ricard Soler com a director de Buenos Aires , una obra que connecta en un gran arc espaciotemporal amb La estupidez , un dels títols més grans de Rafael Spregelburd, sobretot pel seu divertit sentit de la desesperació i el fracàs, perfectament captat pels cinc intèrprets que actuen al Teatre Gaudí.