Energies netes: sí rotund, però... com? on? i a canvi de què?

PalmaEl model energètic de Balears és més propi del segle XIX que del XXI. La meitat de l’electricitat que es consumeix es genera cremant carbó a la central tèrmica del Murterar, a Alcúdia. El moviment ecologista fa anys que n’avisa, però no ha estat fins als darrers anys que s’ha consolidat un consens generalitzat respecte de la necessitat d’apostar per les energies renovables. Ara, però, els ecologistes protesten contra els grans projectes de parcs fotovoltaics que grups empresarials pretenen construir al cap Blanc (Llucmajor) o Santa Cirga (Manacor).

L’Arxipèlag genera actualment menys d’un 3% de l’energia a través d’energies netes. La urgència d’iniciar una transició energètica xoca amb la necessitat de garantir l’equilibri paisatgístic i mediambiental en un territori finit i fràgil com és l’insular. Descartat pel mateix Govern assolir l’objectiu 20/20/20 que marca l’estratègia energètica europea (que implicaria, entre d’altres coses, produir el 20% en renovables l’any 2020), l’horitzó següent seria assolir-ne el 100% als voltants del 2050. Per això, però, caldria anar encetant el debat de com i on produïm energia.

El dilema

Ocupar una part gran de terreny o disseminar petites obres pertot

Energia ‘neta’ per continuar embrutant? Aquesta és la pregunta que es fa un manifest contra el projecte de parc fotovoltaic de Santa Cirga, a Manacor, i que signen diverses entitats com Terraferida i la Xarxa per la Sobira-nia Energètica (XSE). Els detractors de la iniciativa es van posar les mans al cap davant la possibilitat que una companyia alemanya instal·li 250.000 panells solars en un espai de 92 hectàrees. Les pressions han fet reduir fins a 60 hectàrees el projecte original, però això encara es considera insuficient. “Deim que sí a les energies alternatives, però també deim que sí a la terra i a preservar l’escala insular”, diu el text.

El territori hauria de pagar un preu molt car per la nova instal·lació, que tanmateix només asseguraria un terç, aproximadament, del consum d’electricitat de Manacor.

Els ecologistes reclamen que es prioritzi la instal·lació de panells fotovoltaics en zones ja degradades. Un exemple seria el del parc eòlic del Milà, a Menorca, situat en un abocador. En aquest sentit, els ecologistes consideren que es podrien instal·lar panells a les teulades d’indrets com polígons industrials i, fins i tot, dels edificis residencials.

El director general d’Energia i Canvi Climàtic, Joan Groizard, dóna suport a la idea i, fins i tot, seria partidari d’aprofitar les antigues pedreres. Amb tot, adverteix que instal·lar panells a totes les teulades no garantiria tota la demanda energètica. Davant això, assegura que, sigui com sigui, és necessari construir infraestructura. Per tant, cal fer-se una altra pregunta: volem unes poques grans infraestructures o moltes de petites? Groizard reconeix que no és paisatgista i que la solució no és fàcil. Des del punt de vista energètic, no obstant això, admet que “és cert que com més dispers ho tinguis, més instal·lacions diferents necessites; en total tens més metres de cable i més infraestructures de connexió, per la qual cosa ambientalment aquí també hi ha un poc de problema”.

D’altra banda, afegeix, el debat sobre petites o grans infraestructures està condicionat per l’hostil marc legal que ha armat el govern espanyol.

El gran obstacle

El govern de Rajoy frena el desenvolupament de la indústria

Actualment, a l’Arxipèlag ja hi ha una desena de petites instal·lacions productores d’energia solar que, tot i haver rebut el vistiplau de la Comissió de Medi Ambient (CMAIB), no funcionen. El motiu és econòmic: aquestes instal·lacions, sense l’ajuda financera del govern espanyol, no són rendibles. L’executiu de Mariano Rajoy no és un entusiasta de les energies netes, per dir-ho suaument. El famós ‘impost al sol’ va suposar un fre fatal per a l’impuls de l’autoconsum. Tot i així, el dimissionari ministre Soria va acceptar prioritzar les energies renovables a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla. El motiu és que generar territori en aquests territoris és molt més car. A Balears, per exemple, costa tres vegades més. Aquest sobrecost el paguen tots els ciutadans de l’Estat i, per tant, Madrid va fer la passa en favor de les renovables. La passa, de tota manera, va ser en fals, perquè el compromís implicava organitzar unes subhastes en què els promotors accedirien a primes. Sense aquestes subvencions, els petits productors no poden rendibilitzar les instal·lacions, i el govern del PP no n’ha convocada mai cap. Això explica per què els projectes que s’intenten construir a Balears són tan impactants com els de Santa Cirga i el cap Blanc. Només són rendibles a gran escala.

El repte

Un Govern de tarannà ecologista ha de fer feina amb una llei del PP

El president de la CMAIB, Toni Alorda, és potser la persona que més pateix els efectes de tanta paradoxa al voltant de les renovables. El seu equip és el responsable de jutjar si projectes com el del cap Blanc o el de Santa Cirga són compatibles amb el fràgil equilibri territorial. Alorda assegura que “urgeix posar consens” i, per tant, agraeix que hi hagi debat. No obstant això, afirma que preferiria que la polèmica es traslladàs a la normativa. “Jugam amb les cartes marcades. Si es volen suspendre els grans megaprojectes, s’haurà de fer un nou pla director”, adverteix. L’anterior fou redactat i aprovat pel Govern del PP i és bastant permissiu. Groizard assegura que fa feina per tenir-ne un de nou a finals de legislatura. Fins llavors, la CMAIB haurà de continuar jutjant cas per cas intentant encaixar les peces del complicat puzle en què cal adequar la fràgil oferta paisatgística a la voraç demanda energètica. El pla de Groizard és complex perquè pretén dotar d’un pla específic cada illa. Així, preveu que Menorca i Mallorca comencin el debat públic enguany, i que les Pitiüses ho facin l’any vinent. L’objectiu és que el 2019 l’Arxipèlag disposi d’un nou marc legal que aposti per la necessària transició energètica i que als voltants del 2050 Balears ja tingui un model energètic propi del segle XXI.