“Abans vèiem un cotxe al far i ens n’alegràvem, només en pujaven cinc en un dia”

MaóDamià Coll (es Mercadal, 1964) és, als seus 59 anys, el faroner més jove dels tres que queden a Menorca. Introvertit i tranquil, és amant dels escacs, del seu poble –on va ser regidor– i de la bellesa que envolta els fars menorquins. El seu pare també va ser faroner, més de 40 anys, així que la vocació li ve de família i li ha permès gaudir d’una posició privilegiada per contemplar l’evolució de la seva illa.

Els faroners de Menorca. Actualment, queden tres faroners en actiu a Menorca, però un d’ells està a punt de jubilar-se. Damià explica que, a diferència d’anys enrere, els faroners no tenen assignat una ubicació concreta. “M’encarrec dels fars de Cavalleria i de Favàritx, tot i que a vegades toca anar a les balises del port de Maó, l’illa de l’Aire o els fars de Ciutadella”. Precisament, al far de sa Farola hi viu des de fa dos anys un dels seus companys, Julio Candeira.

Un dia a dia irregular. Es desperta a les set del matí perquè comença a treballar a les vuit. La jornada laboral es perllonga fins a les 14.30 h, aproximadament. De tota manera, es tracta d’un horari irregular, perquè si hi ha imprevistos o una avaria en un far cal anar a solucionar-ho. Sense anar més lluny, aquesta setmana de temporal s’ha trencat un cable de la línia elèctrica a Favàritx. “Hem funcionat amb grup electrogen, quan hi ha mal temps acostuma a passar; en canvi, l’estiu és més tranquil”, assenyala.

Una vocació familiar. El pare de Damià, Bernat Coll, va ser el faroner de Cavalleria durant 40 anys. Per això, Damià va passar la seva primera infantesa, fins als cinc anys, en un far. Després va residir al poble per poder anar a l’escola. “El camí no era com el d’ara i era difícil anar i tornar”, recorda. Uns temps que no tornaran a repetir-se per molts motius, un dels quals és l’evolució turística de Menorca. “Abans, un 15 d’agost pujaven al far cinc cotxes en tot el dia, i ara en són 15 per minut. Ens alegràvem de veure un vehicle. També podíem pescar i anar a la platja amb tranquil·litat”, diu.

Sense relleu. Va ser l’any 1993 quan la Llei estatal de ports i marina mercant va declarar el cos de tècnics de senyals marítims extingit i d’ençà d’aquell moment no n’ha entrat cap més, de faroner. Reconeix que mai no ha entès aquesta normativa, ja que a tot l’estat espanyol només hi havia 230 faroners. “Una vegada vàrem anar a fer les pràctiques al Ministeri d’Obres Públiques i ens va impactar veure més gent reunida al bar que faroners a tot el país”, apunta.

Inquietuds polítiques. Els seus interessos han anat més enllà dels fars i han arribat a la política: va ser regidor de l’Ajuntament del Mercadal durant deu anys, dos a l’equip de govern i vuit a l’oposició, sempre sota la marca de l’agrupació d’electors de l’Entesa. La política no li ha impedit continuar com a faroner i valora el seu pas pel consistori com una oportunitat per conèixer el funcionament de l’administració local. “Tots els ciutadans haurien de passar per aquí per saber com funciona, i veure com no pots gastar el que no tens o aquelles normes que generen problemes als ajuntaments, extremadament fiscalitzats”.