Societat 24/05/2023

"Vostè és el pacient. Vostè no sap res": 'El retaule dels monstres' aterra a la UIB

L'obra reivindica l'Orgull Boig de les persones que pateixen problemes de salut mental, enfront de l'estigma social

3 min
Representació del El Retaula del Monstres al campus de la UIB.

PalmaEl teatre exterior de l'edifici Guillem Cifre de Colonya (UIB) ha estat aquest dimecres l'escenari de la commemoració del Dia internacional de l'Orgull Boig, que se celebra el pròxim 28 de maig. En el marc de l'acte, usuaris de l'àrea de Salut Mental Tramuntana (IB-Salut) i de l'associació La Nostra Veu han representat l'obra El retaule dels monstres, que neix com a fruit de la plasmació dels textos del llibre Mostram Monstres: Una investigació creativa sobre la por, que serà a les llibreries la setmana vinent. A la representació hi han assistit la consellera de Salut i Consum, Patrícia Gómez, i el coordinador de l'Oficina de Salut Mental, Oriol Lafau.

En El retaule dels monstres (entès, aquest darrer concepte, com a sinònim dels estigmes i també de les mateixes patologies mentals), les persones que pateixen problemes mentals són les protagonistes. Per mitjà de l'obra es pretén mostrar a la societat el que significa tenir un problema d'aquest tipus, a través dels ulls dels actors (que alhora són pacients). Tot amb la meta de posar fi als estigmes que té la societat cap a ells.

Aquest projecte va néixer a iniciativa de la professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General Mercè Picornell, i de Xavier Delgado, psicòleg a l'àrea de salut mental Tramuntana, i Vicente Galaso, psicòleg a La Nostra Veu. El seu principal objectiu és treballar els somnis, les emocions i els monstres des d'un vessant creatiu, literari, artístic, inclusiu i innovador gràcies a la interacció entre el món acadèmic, el literari i l'entorn de la salut mental.

Una societat que no els vol entendre

L'obra es divideix en petites seqüències. En la primera, per exemple, es representa la sensació que tenen moltes persones amb problemes mentals: la d'anar al metge i sentir que no són els protagonistes, que no se'ls escolta i se'ls diagnostica a partir de símptomes superficials. L'han interpretada Antònia, Nila i Isabel. "Vostè és la pacient. Vostè no sap res", diu la psiquiatra, que dialoga amb una altra professional, però cap de les dues fa cas del que diu la pacient. A continuació, els diferents actors han exposat quins són els seus monstres: "Somio amb les meves ferides", diu un dels intèrprets. Una altra es dirigeix al seu monstre, la dislèxia, i li diu: "Em vas fer imperfecta i creativa. A vegades no encaixava, però al final et vaig entendre i et vaig anomenar dislèxia". Tot plegat és així perquè en cada actuació s'allibera un dels monstres, al que els intèrprets intenten entendre, domesticar i assumir.

En una altra de les intervencions, Nila ha reflectit una realitat que va patir quan va acudir al metge durant el confinament. Normalment, els trastorns mentals no tenen una manifestació física, però, així i tot, el sistema sanitari es capfica a trobar-les. Ella explica el que, segons ella, cal mostrar "perquè et prenguin seriosament" quan vas a l'hospital. "Necessites parèixer més malalta del que estàs, unes ulleres de cul de tassó, estar més prima, i amb una veu dolça que expressi debilitat, perquè si et mostres molt empoderada, malament. I si tens càrregues familiars, més puntues per al carnet de discapacitat. Perquè jo, amb el tipasso que tenc, no pensaran que estic malalta", ha dit amb to irònic. A continuació, ha afegit entre llàgrimes que el que ella volia era evitar el sofriment de la seva mare. Finalment, Lluc ha llegit un conte, El monstre és el món on vivim, que desprèn els seus sentiments respecte de la seva situació: "Jo no soc així; la gent em mira malament; veig desconfiança cap a mi sense cap motiu. El monstre és el món on vivim".

En conversacions amb l'ARA Balears, Antònia ha expressat que "el principal problema que continuen patint les persones amb problemes de salut mental és el gran estigma" i que es banalitza l'ús de paraules com "boig" o "anorèxia". Per la seva part, Atila, que pateix depressió i ideació suïcida des dels 15 anys, ha opinat que "s'ha anat a pitjor en relació amb com veu la societat les persones com jo". Per altra banda, ha lamentat que la patologia ha alterat tota la seva vida. "Tenc dos germans que han fet carrera, tenen cotxe i dues cases. A mi em ve just per pagar el lloguer".

stats