Treballs d'exhumació a Formentera
Societat 11/12/2023

Troben 11 cadàvers que podrien ser víctimes del camp de concentració de Formentera

El penal va ser un centre penitenciari franquista obert entre abril i maig de 1940

ARA Balears
3 min
Treballs d'exhumació de Formentera

PalmaEls treballs executats aquestes darreres setmanes al cementeri de Sant Francesc, en el marc del quart Pla de fosses i memòria democràtica, han permès localitzar 11 cadàvers que podrien ser de víctimes del camp de concentració franquista de Formentera. L'arqueòloga i coordinadora dels treballs, Almudena García-Rubio, ha explicat aquest dilluns que després d'una setmana de feina, s'ha pogut intervenir en les files 5,6 i 7 del cementeri. Les restes han estat localitzades en posició primària, igual que els cossos localitzats l'any passat.

A més, existeixen, com a mínim, altres tres enterraments en posició secundària (ossos desarticulats) que també podrien correspondre a víctimes del penal. "Acabam de començar aquesta setmana la fila 8 i aquestes xifres aniran canviant al llarg dels dies", ha explicat l'arqueòloga.

A la fila 7 és on s'han trobat un major nombre d'enterraments, deu en total, ja que els experts la van poder obrir sencera. En aquesta fila dos dels enterraments eren dobles, amb dos possibles presos enterrats a la mateixa fossa, un sobre l'altre, en diferents taüts. Dos dels individus localitzats són menors de 30 anys i altres dos presenten signes compatibles amb tuberculosi pulmonar, una de les principals causes de mortalitat entre els reclusos del camp de concentració.

Les excavacions es prolongaran fins al 20 de desembre. La primera fase, feta en el marc del tercer Pla de fosses, va permetre localitzar les restes de sis possibles víctimes, dues de les quals van ser retornades a les seves famílies després de ser identificades. A partir de gener, l'experta ha recordat que començarà l'estudi en laboratori de les restes trobades. Es prendran les mostres per enviar als especialistes en genètica i s'impulsaran les "col·laboracions necessàries" fins i tot amb la Junta d'Extremadura per cercar possibles familiars de les víctimes i augmentar els bancs d'ADN.

El director general de Coordinació i Transparència, Jaume Porcell, ha reiterat a Formentera que la pretensió del Govern és complir amb el projecte d'inversió de l'empresa responsable dels treballs. "El Govern té intenció de continuar i pensa en la sensibilitat de les persones que han perdut un familiar i que volen trobar-lo i recuperar-lo", ha insistit. El quart Pla de fosses i memòria democràtica de les Balears (2023-2024) preveia aquesta segona intervenció a Formentera amb l'objectiu de cercar altres víctimes del penal. A les Balears, fins ara s'han pogut recuperar les restes de més de 310 persones assassinades durant la Guerra Civil i la repressió franquista, unes 50 de les quals han estat retornades a les seves famílies. A Formentera, el mes de juny passat es va confirmar la identitat d'una segona víctima del campament militar franquista de la Savina.

El penal

També conegut com la Colònia o el Campament de la Savina, el penal de Formentera va ser un centre penitenciari franquista obert entre abril i maig de 1940 i dependent de la presó provincial de Palma. Estava destinat a persones ja sentenciades per tribunals militars i s'estima que, en els seus dos anys de vida, va arribar a acollir fins a 2.000 reclusos procedents de totes les províncies d'Espanya.

Els presos interns i sentenciats a penes inferiors a 12 anys de presó eren autoritzats a sortir del penal per fer treballs i tasques. Als condemnats a sentències superiors, se'ls reservava, no obstant això, reclusió o treball a l'interior del mateix campament. Tots ells compartien unes condicions de vida caracteritzades per l'amuntegament, la insalubritat, les malalties i la fam. Aquestes condicions van provocar la mort de, com a mínim, 58 persones persones, una xifra documentada per l'estudi de la colònia penitenciària fet per l'historiador Antoni Ferrer Abárzuza a petició del Govern.

Segons els testimonis i documents recollits per aquest estudi, els morts eren enterrats en el cementeri nou de Sant Francesc, que va començar a construir-se el 1938 i va ser inaugurat en 1940, poc abans que es produís la primera defunció documentada en el penal, a l'abril de 1941. El penal va tancar a la fi de 1942, segons els estudis davant el temor del règim franquista al fet que l'opinió pública internacional conegués la situació d'horror que es vivia a Formentera. Els presos van ser llavors traslladats a altres presons.

stats