La treballadora de l'ORA que va rebre una perdigonada: "L'endemà vaig haver de tornar a la feina"

PalmaUna treballadora de l'ORA estava fent la ronda a Pere Garau quan va rebre una perdigonada que li va impactar entre l'esquena i el maluc. "Pensava que m'havia picat algun insecte, però cada vegada em feia més mal, fins que vaig sentir un dolor que no era normal", recorda l'afectada, que prefereix no donar el nom. Eren les 17.30 h d'un horabaixa de juliol, a plena llum del dia. "Estava atenent un jove i li vaig demanar que, per favor, em miràs l'esquena", rememora. Va ser ell qui li va dir: "T'han disparat, tens la marca del balí".

L'operària va telefonar al seu supervisor, que va advertir l'empresa, i aquesta a la Policia. Després, va anar al metge de la mútua pel seu propi peu. "Em varen atendre, però varen treure ferro al que m'havia passat a l'informe, i no em varen donar assistència psicològica", relata. No tenia ferides significatives, però sí ansietat per la situació que havia viscut. "Estava en xoc, però l'endemà vaig haver de tornar a la feina", lamenta. Amb motiu del Dia del treballador, UGT reclama que les mútues tinguin més en compte els problemes psicològics dels treballadors que han patit accidents laborals.

"Tenim una diana, perquè tocam la butxaca dels ciutadans", explica la víctima: "Ens han escopit, hi ha hagut intents d'atropellament a algun company, ens insulten, però el meu cas és el més greu". No cobren plus de perillositat. Després de l'agressió, la dona va tenir por de sortir al carrer durant dies. Així i tot, va fer vida normal. No va ser fins mesos després, alertada per familiars i amics, que li deien que estava "més irritable i amb ansietat", que va acudir al metge de capçalera. Aquest sí que li va donar una baixa laboral, i la va animar a reclamar assistència psicològica a la mútua. "A la pública és difícil accedir-hi", exposa. La dona ha posat diverses reclamacions a la mútua, que finalment li va brindar assistència psicològica, encara que amb retard. "No he pogut tornar a passar per la zona, i encara vaig al psicòleg", explica. Nou mesos després, l'única cosa que sap és que el tir va provenir d'un primer pis. "Encara no sé qui ha estat", diu. Tampoc per què ho va fer.

21.985 accidents laborals el 2024

Segons l'Estadística d'Accidents de Treball del Ministeri, el 2024 hi va haver 21.985 accidents laborals a les Illes. La gran majoria, 21.878, foren lleus, però n'hi hagué 97 de greus, i 10, de mortals. A més, també hi va haver 3.598 accidents de treballadors mentre anaven o tornaven de la feina. 3.551 foren lleus; 41, greus, i 6, mortals. Pel que fa a 2025, les dades dels mesos de gener i febrer (les darreres disponibles) indiquen que hi varen haver 2.436 accidents laborals: 2.425 de lleus; 10 de greus i 1 de mortal, a més de 368 en trajectes per feina, quatre dels quals foren greus.

"Construcció i indústria són els sectors on hi ha més accidents greus", explica Enrique Aracil, responsable de riscos laborals d'UGT. "Encara que només hi hagués un accident de treball, seria massa", defensa, i reclama "més inspeccions de treball i conscienciar més tant els empresaris com els treballadors". "Hi ha empresaris que no saben que han de fer un estudi bàsic de prevenció de riscos", continua. També els treballadors han d'anar amb més compte. "Els joves, per la seva falta de formació o experiència, tenen accidents, i de vegades els més grans pel contrari, perquè abaixen la guàrdia confiant massa en la seva experiència", continua.

Pel que fa als accidents lleus, apunta al sector de l'hostaleria com un dels més crítics. "Les cambreres d'hotel i els que treballen als menjadors són més vulnerables", afirma. Especialment, abans de començar la temporada. "Quan has de tornar a posar l'hotel en marxa després de dos o tres mesos tancat, si ho fas amb poc temps i ho vols tot al dia, la gent corre i abaixa la guàrdia", referma.

Aracil fa èmfasi, també, en els "riscos psicosocials" i els associats a la manca d'habitatge per als treballadors. "Les mútues de seguida et deriven perquè et donin l'alta, no es reconeixen com cal els problemes psicològics", lamenta: "Quan un treballador entra en un estat de nerviosisme, això no s'atura de la nit al dia, i passa el mateix amb els temes de mòbing o assetjament".