Societat 23/11/2018

Ricard Santomà: “Els millors llocs per viure són els millors llocs per visitar”

És degà de la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi de la Universitat Ramon Llull

I. S.
4 min
Ricard Santomà: “Els millors llocs per viure són              els millors llocs per visitar”

Sant Antoni De PortmanyRicard Santomà, degà de la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi (HTSI) de la Universitat Ramon Llull, participà dijous passat en la jornada “Un nou model turístic per a Sant Antoni”, on dictà la conferència La transformació d’una destinació turística. Reptes i oportunitats. Avui l’ARA Balears parla amb ell d’aquesta qüestió.

Quins creis que són els principals reptes de la illa d’Eivissa i més concretament de Sant Antoni pel que fa als seus models turístics?

El gran repte és la reflexió i arribar a un acord entre el sector públic i privat per establir una estratègica turística conjunta i de llarg termini. La creació d’un partenariat publicoprivat amb la participació de tots els agents seria un bon inici per poder assolir un compromís de totes les parts per acordar un model turístic conjunt. Alhora, l’aposta per un model turístic pot significar alguns esforços a curt termini per aconseguir uns beneficis a llarg termini. Caldrà estar disposat a col·laborar i a fer petites renúncies en pro del conjunt de la destinació turística.

D’un temps ençà, col·lectius pitiüsos, com ara Prou!!, han posat en valor la necessitat de compatibilitzar el turisme amb la vida diària dels residents. Creis que això és possible a Eivissa?

És possible però requereix voluntat. Un bon turisme és aquell que permet una bona relació entre turistes i residents. El bon turisme parteix de la premissa que els millors llocs per viure són els millors llocs per visitar. El problema que cal analitzar és si el turisme que rep l’illa és un turisme que beneficia els habitants. Fets com la pujada de preus dels lloguers o l’increment del cost de la vida durant l’estiu són aspectes que caldrà que abordin les administracions públiques de l’illa en consonància amb el sector privat.

Des d’aquest col·lectiu insisteixen que no fomenten la turismofòbia, un terme molt de moda d’un temps ençà. Però existeix en realitat la turismofòbia?

La turismofòbia existeix i ha existit sempre. És una resposta de la població local a un tipus de turisme que perjudica la destinació. Per suposat hi ha moltes percepcions del que significa el turisme per a cadascú, però quan un grup important de la població habitant es queixa de l’activitat turística és necessari fer dues activitats. D’una banda, cal analitzar l’impacte que té el turisme en la destinació i, de l’altra banda, cal fer una bona explicació de com aquesta activitat turística beneficia l’economia i la destinació mateixa. Quantes infraestructures poden gaudir els habitants d’una destinació gràcies al turisme, per exemple.

Com podrien evitar-se els problemes relacionats amb la indústria turística a les Balears i millorar-hi la distribució turística al territori per evitar-hi la massificació?

Aquesta és la gran pregunta que es fan totes les destinacions turístiques. La desestacionalització i la distribució dels turistes per tota la destinació requereixen d’una estratègia turística que inclogui un inventari de recursos turístics, una voluntat pública i una voluntat privada. Alhora caldrà ser creatius i proposar experiències turístiques durant tot l’any i en tota l’illa.

S’ha criticat en moltes ocasions que es continuï invertint part de l’erari públic en promoció turística. Què us semblen les crítiques?

La veritat és que soc partidari d’invertir en promoció turística. Les veus que ho critiquen haurien de considerar quines conseqüències tindria per a l’illa una temporada amb un baix turisme. El fet de ser una destinació coneguda no implica que s’hagi de deixar de fer promoció.

Estau d’acord amb l’impost turístic que s’aplica a les Balears?

Jo estic totalment d’acord amb un impost sobre l’activitat turística i que paguin els turistes Està demostrat que les conseqüències sobre la demanda són gairebé nul·les i la recaptació que s’obté és molt valuosa per a la destinació.

Un altre dels problemes que implica el turisme a les Illes i molt especialment a Eivissa és el del difícil accés a l’habitatge per part dels residents, a causa dels elevats preus. Quina importància en aquest assumpte creis que tenen els apartaments turístics i les empreses que sota l’aparença d’economia col·laborativa comercialitzen pisos sense llicència turística?

Aquest és un tema important i que cal resoldre. Segons la informació que tinc i el meu parer, el principal problema no és l’economia col·laborativa o la manca de llicències turístiques, sinó el tipus de turisme que atrau l’illa durant els mesos d’estiu. És un turisme d’alt nivell econòmic amb una sensibilitat al preu molt baixa. El fet de controlar més les llicències turístiques és un fet important que cal desenvolupar, però alhora cal tenir en compte que limitarà l’oferta d’allotjament turístic i implicarà un augment dels preus.

De què parlam quan parlam de “turisme responsable”?

Podríem dir que es tracta d’un turisme respectuós amb la destinació, amb el medi ambient i amb l’economia. És un turisme que enriqueix tant l’habitant com el turisme i no només econòmicament si no també culturalment i socialment. Un turisme que respecta la cultura local, respecta la destinació, respecta les persones, el turista, etc.

stats