Salut pública

El fentanil s'amaga darrere de la meitat de les noves drogues sintètiques

La guerra a Ucraïna i el retorn dels talibans a l'Afganistan canvien la producció i l'entrada de l'heroïna al Vell Continent

4 min
Els opioides s’usen com a calmants del dolor.

Barcelona"Són temps de canvis en el mercat de la droga a Europa", afirma Laurent Laniel, analista científic de l'Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies (EMCDDA, en les sigles en anglès). Una reconfiguració que "preocupa" l'agència de la Unió Europa i per la qual hi està "molt a sobre i alerta". Per exemple, els alarma que opioides sintètics com el fentanil estiguin substituint el consum d'heroïna. Dues dades aportades per l'Observatori i la Interpol en una conferència celebrada aquest dimecres ho reforcen: d'una banda, es calcula que almenys un milió d'europeus d'entre 15 i 64 anys estan enganxats als opioides i, de l'altra, que des del 2009 s'han detectat 78 nous opioides sintètics a la UE i la meitat són derivats del fentanil.

Les rutes de l'heroïna

Ruta del nord

Ruta del sud

Ruta dels Balcans

Holanda i Bèlgica

Turquia

Afganistan

Iran

canal

de Suez

Pakistan

EAU

península Aràbiga

oest

d’Àfrica

est d’Àfrica

sud d’Àfrica

Ruta del nord

Ruta del sud

Ruta dels Balcans

Holanda i

Bèlgica

Afganistan

Turquia

Iran

canal

de Suez

Pakistan

EAU

península Aràbiga

oest

d’Àfrica

est d’Àfrica

sud d’Àfrica

Ruta del nord

Ruta del sud

Ruta dels Balcans

Holanda i

Bèlgica

Afganistan

Turquia

Iran

canal

de Suez

Pakistan

EAU

península Aràbiga

oest

d’Àfrica

est d’Àfrica

sud d’Àfrica

Les drogues creades al laboratori poden arribar a ser cent vegades més potents que l'heroïna i fa temps que han arribat a Europa, sobretot als països del nord i dels Balcans. Molt abans que les imatges desoladores dels carrers als Estats Units que han sucumbit a l'anomenada droga zombi fessin la volta al món i posessin en guàrdia les autoritats sanitàries internacionals, a la UE ja circulava el fentanil. L'Observatori també han alertat d'un augment de detecció de benzimidazols, una altra substància sintètica amb uns efectes semblants al fentanil creada fa 60 anys per intentar substituir la morfina.

Des del 2018, les autoritats han confiscat 40 quilos de derivats del fentanil, sobretot en països com Estònia, Letònia, Suècia o Àustria. De moment, Espanya no apareix en aquest llistat. De fet, a Catalunya no s'ha trobat mai rastre del fentanil i a Espanya es va intervenir per primera vegada un carregament a finals d'any a Mallorca. Tot i que pot semblar una xifra baixa, Laniel avisa que poden ser molts més grams de droga perquè el fentanil se sol barrejar amb altres substàncies. El 2021 fins a 130 persones van morir pel consum de fentanil a Europa, 80 de les quals (61%) vivien a Alemanya. "Són opioides més barats i més fàcils d’aconseguir", apunta Teodora Groshkova, principal analista de l'agència europea.

"La gran por" d'aquest organisme i de la Interpol és que la producció de fentanil, ara centralitzada pels càrtels mexicans, es comenci a implantar a Europa. De moment, tranquil·litza Laniel, és "estrany" trobar laboratoris a la UE i les dades del seu impacte continuen lluny de les registrades per l'heroïna. L'any 2021 es van decomissar més de 9,5 tones d'aquesta droga a la UE, la xifra de confiscacions més alta de les dues últimes dècades. L'heroïna mou 5,2 bilions d'euros cada any, però el seu preu ha baixat un 25% en els darrers anys. També la seva puresa: sovint la combinen amb altres opioides com el fentanil per potenciar els seus efectes.

Les guerres

Tal com avisava a l'ARA Salomé Flores Sierra, cap de l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte, hi ha el risc que el fentanil i altres opioides totalment sintètics substitueixin l'heroïna. Aquesta és una possibilitat sobre la qual l'EMCDDA també ha alertat aquest dimarts, no només pel preu o pels efectes més potents de les drogues sintètiques, sinó també pels problemes de producció i transport. I aquí les guerres hi tenen un paper fonamental. Des del retorn dels talibans a l'Afganistan, el principal actor de l'opi del món ha disminuït un 95% la seva producció. L'any 2000 els fonamentalistes ja van vetar el conreu d'opi. Ara ho han tornat a fer i el mercat de la droga europeu ja en nota alguns efectes, com l'adulterament amb opioides sintètics o l'ascens d'alguns productors del Pakistan i l'Iran, que hi veuen un nínxol de mercat.

I no només canvien els productors, també les rutes. Aquest cop per la guerra d'Ucraïna, una de les principals vies de transport de l'opi afganès està ara totalment tallada. És el conegut com el camí del nord, que surt de l'Afganistan i travessa Rússia per entrar a Europa per Ucraïna o Bielorússia. Això, tal com ha explicat el també analista de l'EMCDDA Robert Patrancus, s'han potenciat les dues altres principals rutes de l'opi: la dels Balcans, que passa per dins de Turquia, i la del sud, que viatja en vaixell pel canal de Suez fins a l'Àfrica amb l'objectiu d'amarrar a ports europeus com el de Rotterdam o Hamburg. La ruta que està més en expansió és la del sud, després que hagin augmentat els controls i les confiscacions als Balcans.

Darrere de la producció, el transport i la distribució de l'heroïna hi ha grups criminals que "cooperen, s'adapten i s'ajuden davant la manca de producció", explica Tiberiu Stoian, analista de l'Europol. Són grups criminals que trafiquen amb heroïna, però també amb marihuana i cocaïna, i que fins i tot es dediquen al tràfic de persones. Per entendre'ls s'ha de dibuixar una piràmide. A dalt de tot hi ha les bandes criminals ubicades a Turquia, l'Iran, el Pakistan i l'Afganistan que produeixen la droga. Un graó més avall hi ha els receptors d'aquesta droga als ports europeus i africans. I a la base, a baix de tot, hi ha els grups locals que la distribueixen i la comercialitzen a cada país.

Els grans carregaments de droga surten sobretot de països com Turquia, Etiòpia, Uganda, Qatar, l'Afganistan i l'Iran. Els principals receptors són els Països Baixos, França, Alemanya, Bulgària i Bèlgica. "Estem a sobre dels grups criminals i estem aconseguint que hagin de canviar de rutes", explica Stoian, que també avisa que els càrtels mexicans ja estan intentant tenir contactes fiables amb els grups criminals europeus, sobretot holandesos, pel tràfic de fentanil.

stats